05 de novembre 2017

Francisco expulsa el PSC del Govern d’Alella

Aquesta setmana s’ha consumat el divorci entre ERC-Sumem per Alella i el PSC. Dijous al matí, l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, va comunicar a la socialista Glòria Mans la seva destitució com a membre del Govern municipal. A partir d’ara, ERC-Sumem per Alella governarà en solitari amb 7 dels 13 regidors de l’Ajuntament. 

Tal com vam explicar en aquest altre post, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir l’autonomia de Catalunya va generar turbulències entre ERC-Sumem per Alella i el PSC pel suport dels socialistes a la mesura impulsada pel PP i C’s al Senat espanyol. En aquell context, la continuïtat del pacte a escala local va ser fortament qüestionada pels grups municipals del PDeCAT i d’Alternativa per Alella-CUP i va donar peu, el 23 d’octubre, a sengles comunicats al respecte per part dels interessats. En el seu escrit, els republicans advertien que “reconsiderarien” la vigència del pacte en cas que el PSC “col·laborés en la suspensió de l’autogovern”. Sobre aquesta qüestió, els socialistes alellencs van apuntar que el 155 “no ajuda en res a resoldre l’atzucac en què es troba actualment Catalunya”. 

Aquesta darrera setmana, la situació s’havia fet insostenible. El 27 d’octubre el PSC-PSOE va donar el seu vistiplau al 155 i l’1 de novembre l’Audiència Nacional va citar a declarar el president i el Govern de la Generalitat, acusats de rebel·lió, entre més. L’endemà a la tarda, el vicepresident Oriol Junqueras i vuit consellers i conselleres ingressaven a la presó entre vexacions i humiliacions de tota mena. 

Gest insuficient

Hores abans de conèixer-se l’ordre de la jutgessa, Andreu Francisco i Glòria Mans van acordar de posar fi a una col·laboració que es remuntava a l’any 2005. Francisco no li havia perdut la confiança personal, però li retirava la delegació de les carteres d’Emprenedoria, Comerç i Consum, Esports i Salut. L’alcalde reconeix que “ha estat un pacte de govern que ha permès fer avançar el poble i que s’ha desenvolupat sempre amb una lleialtat mútua que agraeixo sincerament”, però el comunicat del PSC d’Alella del dia 23 era “un gest insuficient”. “Demanàvem des de feia dies un posicionament clar, i no posicionant-se ella, ens obligava a fer-ho a nosaltres”. Aquesta actitud, entre dilatòria i dubitativa, va acabar atipant als seus companys de govern, fins al punt que “aquells que la defensaven se n’han acabat cansant”. Per a Francisco, “ha estat una decisió difícil, però èticament necessària. Li havíem ofert la possibilitat de seguir si es desmarcava del partit. Alella o el PSC. I ha triat el PSC”. 

El mateix dijous, el PSC va respondre amb un comunicat molt dur en el qual condemnava el cessament i el definia com “una acció política que no obeeix als acords del pacte signat el 2015 per la governabilitat del municipi”. Els socialistes destacaven que “en tot aquest temps no hem sentit ni un sol retret a la tasca al capdavant de les àrees que hem liderat amb tanta eficàcia i eficiència com hem sabut i amb tota la il·lusió i dedicació” i lamentaven un “trencament que posa de manifest que abans es sobreposen els temes nacionals i no la tasca municipal”. Els membres de l'agrupació admeten que els seus socis republicans els havien assabentat prèviament dels termes exactes de la ruptura, però neguen que el seu coneixement impliqui cap mena d'acceptació. "Nosaltres volíem continuar. Qui ha trencat el pacte i ens ha fet fora ha estat Esquerra", subratllen.  

Crisi al PSC local 

Amb el pas de Mans a l’oposició surt a la superfície la profunda crisi que travessa des de fa temps el PSC local. Davant les nefastes perspectives electorals, el 2015 es va dissenyar una estratègia per obtenir almenys un representant. Es van amagar les sigles del PSC i es va crear una marca blanca, anomenada Alella Primer. La mateixa Mans ha admès en més d’una ocasió que va ser una candidatura “de circumstàncies”, feta amb amics i coneguts reunits a l’entorn d’un cafè. Tret d’ella, no hi queda ningú més del PSC. A la llista hi té persones que s’han posicionat a les xarxes obertament al costat del PP o C's, com la número 3, i d’altres que més aviat aplaudeixen la CUP, Podem o el món dels comuns, com els números 4 i 5, de manera que el futur s’albira difícil. 

A l’oposició l’espera un paper incòmode, després de 6 anys de col·laboració personal amb l’alcalde i quan encara queden 18 mesos per a les pròximes eleccions municipals. Molt afectada emocionalment des de fa setmanes, Mans està de baixa i no va assistir al ple urgent i extraordinari per condemnar l’aplicació del 155. Per això són moltes les veus que apunten a una renúncia a l’acta de regidora a curt o mig termini, i lamenten una sortida “per la porta del darrere”. Creuen que podia haver fet com Jordi Ballart i els cinc regidors del PSC a l’Ajuntament de Terrassa, que han estripat el carnet i se n’han tornat a casa. 

Caiguda en desgràcia 

Mans sempre ha estat una persona de partit. Però no hi té padrins. El seu paper en algunes maniobres internes per defenestrar i promocionar persones en càrrecs orgànics a escala comarcal li han acabat valent l’animadversió del sector catalanista primer, i de l’espanyolista després, fins al punt que en les últimes eleccions municipals el partit va intentar reemplaçar-la per una altra persona, que finalment no es va prestar a aquest joc brut.

En aquests moments, el PSC és un partit en descomposició a Alella. En els últims anys ha perdut dues terceres parts de la vintena de militants que tenia el 2011. Els estatuts del PSC fixen en 11 afiliats la militància per poder disposar d’agrupació local. En no arribar al mínim, el partit ha fet passar els simpatitzants per afiliats i ha creat “una mena d’agrupació d’agrupacions” amb els militants d’Alella, El Masnou i Teià. Aquest cenacle està controlat per l’aparell del Masnou, que es troba en mans del sector més jacobí liderat per Ernest Suñé, amic d’un bon grapat d'ultres espanyolistes. Segons algunes fonts, aquest decantament ha provocat la fugida en massa de molts militants històrics com l’exalcalde Eduard Gisbert i l’exgerent del Consell Comarcal Eladi Torres, i la baixa de 50 dels 80 militants que tenia el partit fa tan sols 8 anys enrere. 

A Alella, aquest tremp espanyolista estaria representat per la número 3 del partit, Isabel López. Com Suñé, també ella comparteix a la xarxa alguns dels posicionaments de l’exregidor del PP d’Alella Javier Berzosa sobre l’independentisme i el destí del Govern de Carles Puigdemont.