23 de desembre 2015

Un Pla d'Actuació Municipal de tots i per a tothom

L'Ajuntament va celebrar ahir un ple extraordinari per resoldre les al·legacions presentades a les ordenances fiscals i el Pla d'Actuació Municipal aprovats inicialment el passat mes d'octubre per tal de fer-ne l'aprovació definitiva i publicar-les al Diari Oficial de la Província perquè esdevinguin executives. 

Bona part del debat va estar centrada a l'entorn del PAM, el document estratègic i de planificació que explicita els objectius, els projectes i les actuacions més rellevants que configuraran l'acció de govern d'aquest mandat, acompanyades d'un calendari d'execució. Des d'aquest punt de vista, el PAM és una arma de doble tall: un indicador qualitatiu i un instrument de fiscalització alhora.

Aprovat inicialment per la Junta de Govern el passat octubre, l'alcalde, Andreu Francisco, va voler destacar la seva naturalesa inclusiva i participativa. "Per això l'elevem al ple, i per això el vam donar a conèixer el 15 de desembre en l'acte de constitució del Consell de Poble". Francisco va valorar molt positivament les aportacions fetes per set veïns a títol individual, tres entitats -hi han dit la seva l'AMPA de la Serreta, l'Associació de Veïns de Coma Fosca i Cerquem les Arrels- i els grups municipals de Gd'A i Alternativa per Alella-CUP. 

Pim, PAM, pum! 

Andreu Francisco, Oriol Font i Mercè Marzo van copar la majoria de les intervencions en la sessió d'ahir.
La portaveu de Gd'A, Mercè Marzo, va parlar d'un "nivell d'acceptació baix" de les seves propostes: se n'han atès 6 de 30. "No arriba a l'aprovat, però són importants i s'hi ha fet l'esforç", sobretot si tenim en compte que Gd'A en reclamava l'elaboració des de 2007. "Les més destacades -a parer de Marzo- són dotar d'autonomia pressupostària els consells sectorials en allò que els compet; fomentar els intercanvis lingüístics amb països anglòfons; ampliar l'horari d'obertura de l'Espai Deures, i instal·lar barreres acústiques a l'autopista". 

El representant d'Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font, estava exultant: "ho celebrem i n'estem molt contents. Les bones idees tenen molts pares. El resultat lliga amb la nostra proposta electoral d'impulsar les idees que eren comunes a tots els partits i, concretament en el cas de la CUP, el PAM recull 63 propostes nostres: el 43% del nostre programa". Tot plegat dóna una idea del "caràcter d'esponja de l'alcalde, en el bon sentit de la paraula", va dir. Font va destacar "el moviment de recursos cap a la banca ètica", la creació d'una comissió de seguiment del POUM, la redacció del pla especial de protecció paisatgística, i la voluntat de crear un banc públic de terres ermes. 

Tanta efusivitat va molestar l'equip de govern i de Gd'A. I així, mentre Font afirmava que es feia "corresponsable del desplegament del PAM", la socialista Glòria Mans reivindicava la seva part del pastís: "és mentida que l'esborrany inicial fos només el programa d'ERC". Amb tot, va voler destacar la part positiva: "hem estat capaços de consensuar un document". La regidoria Teresa Vilaró, d'ERC-Sumem per Alella, i Mercè Marzo també van reprotxar Font. En concret, Marzo va exigir-li, elevant el to, "que sigui coherent entre el que diu i el que fa: si de debò pensa que això és un ple, que hagués compartit les seves propostes amb tothom i no només amb el govern". 

Al final, l'alcalde hi va posar pau. Seguint amb la metàfora, va confessar: "no sé qui és el pare, però avui el concebem i esperem que creixi. Acabem d'establir un precedent: aprovem un instrument que a partir d'ara esdevé obligatori per a futurs mandats". 

Un cop sotmès a votació, el PAM es va aprovar amb els vots a favor del govern, Gd'A i Alternativa per Alella-CUP, l'abstenció de CDC i l'absència del PP. Font va precisar que el seu era "un sí crític" perquè el govern s'ha mostrat "immobilista" en l'únic punt de dissensió existent: la instal·lació de càmeres al carrer. "No em crec res", va dir el portaveu de CDC. Esteve García-Ossorio va assegurar que "el PAM és un programa electoral pur i dur, però la vostra aportació [en al·lusió a Gd'A i Alternativa per Alella-CUP] mereix la nostra abstenció". 

El debat de les ordenances

Amb els vots a favor de l'equip de govern, el ple d'octubre va aprovar les diverses taxes i impostos municipals d'aplicació el 2016. La idea, expressada llavors per boca de l'alcalde, consistia a "mantenir els nivells d'imposició de 2015 per a 2016" i intentar reduir-los els dos darrers anys de mandat. 

Durant el període d'exposició pública, Alternativa per Alella-CUP va presentar diverses objeccions i propostes de millora a les ordenances fiscals. El seu portaveu, Oriol Font, va demanar expressament el 20 de novembre que les al·legacions fossin "resoltes per escrit abans de la celebració del ple d'aprovació definitiva", però no va ser el cas. La seva resolució es va fer a pèl, en viu i en directe; la qual cosa va donar peu diverses rèpliques i contrarèpliques i tot plegat va fer que el ple s'allargués per espai de més de dues hores. 

Pel que fa a l'Impost de Béns Immobles (IBI), els cupaires feien cinc suggeriments -com ara l'apliqui d'un recàrrec sobre els habitatges buits amb l'objectiu d'afavorir la seva incorporació al mercat de lloguer-, però cap d'elles no va ser atesa. 

Alternativa per Alella-CUP va plantejar també sis modificacions a l'impost de construccions. El govern en va aprovar la meitat i va desestimar-ne la resta. Entres les mesures acceptades hi ha l'ampliació del 50% actual fins al 90% de la bonificació per de les obres que tinguin com a finalitat millorar les condicions d'accés i habitabilitat a persones amb discapacitat funcional, així com l'extensió a les instal·lacions fotovoltaiques de la bonificació del 90% de què gaudien fins ara els sistemes de captació d'energia solar tèrmica en tots aquells habitatges anteriors a l'any 2006. 

En canvi, ERC-Sumem per Alella i el PSC van rebutjar la pretensió de "definir reglamentàriament els casos en què una llicència pot merèixer la declaració d'especial interès o d'utilitat municipal" i beneficiar-se d'una bonificació del 50%, ja que "aquest concepte s'ha aplicat darrerament a obres realitzades per una fundació sense cap justificació o exposició de quin era aquell interès més enllà de la tradició; és a dir, que sempre s'ha fet així". 

Amoïnada per les transformacions operades sobre alguns edificis protegits al Catàleg de Patrimoni com Can Serra i Can Balcells, Alternativa per Alella-CUP va demanar, també sense èxit, que la rebaixa del 50% de l'impost d'obres que s'atorga en aquests supòsits sigui "només aplicable a les obres de rehabilitació i millora que tinguin per finalitat la recuperació o preservació dels elements reconeguts expressament en la respectiva fitxa del catàleg", i no pas a tot el projecte edificatori. 

Al fil d'aquest debat, la portaveu de Gd'A, Mercè Marzo, es va tirar de la moto i va demanar-ne "l'exempció total d'impostos llevat que darrere hi hagi un interès comercial" amb la finalitat d'afavorir la salvaguarda del patrimoni, i el seu company de partit, Josep Bardés, va proposar fer extensiva la bonificació del 50% "a totes les obres de rehabilitació i reforma". "L'activitat constructora està aturada perquè els particulars han d'assumir el 21% d'IVA i el 4% d'impost municipal. Si bonifiquéssim la meitat d'aquest darrer percentatge, molta gent s'animaria i segurament l'Ajuntament també recaptaria més", va afirmar. 

La plusvàlua, ajornada fins a 2017

La plusvàlua és l'impost que l'Ajuntament aplica sobre qualsevol transmissió d'un bé immoble per gravar l'increment del seu valor, ja sigui per venda, herència o donació. En aquests moments, els habitatges alellencs estan sotmesos a coeficients diferents segons quina sigui la seva antiguitat: 3,1 per als de 0 a 5 anys, 2,8 per als de 5 a 10 anys i 2,7 per als de més de 10 anys. 

Alternativa per Alella-CUP proposava incrementar algunes dècimes els dos primers trams i rebaixar-ne la resta, de manera que els ingressos quedessin compensats. Segons el seu portaveu, Oriol Font, "es tracta de castigar l'especulació immobiliària i el guanys a curt termini, i no gravar tant el canvi de titularitat d'habitatges vells, ja que generalment es tracta de transmissions entre pares i fills, o d'avis a néts". 

Cansat de tant de regateig, l'alcalde va considerar que els coeficients actuals "ja són prou progressius". Tanmateix, va entomar el compromís de valorar-ho de cap i de nou amb més detall de cara a l'exercici fiscal de 2017. 

"Vaja, sembla que avui no tenim sort", es va lamentar Font el dia de la grossa de Nadal.