25 de juny 2015

El comte de Tattenbach i Jaume Cordelles, dos alellencs d'adopció al cadpavant de la defensa de Girona

Aquest dissabte 26 de juny tindrà lloc la segona edició de Girona resisteix!, una jornada de recreació històrica impulsada pels miquelets de la ciutat que comptarà amb un programa farcit d'actes i la participació de diversos regiments austriacistes i borbònics. 

La diada commemora la capitulació de Girona durant la Guerra de Successió, que va tenir lloc el 24 de gener de l'any 1711 després de resistir durant 48 dies un exèrcit format per 25.000 homes a les ordres del duc de Noailles. El militar manresà Ignasi Picalquers era el governador de la plaça, mentre que l'organització de la defensa requeia en un militar imperial de nacionalitat alemanya: Georg Ignaz Erasmus von Tattenbach und Rheinstein, que tenia al seu càrrec poc més de 5.000 homes entre soldats palatins i gent del país: fusellers de muntanya i membres de Coronela, la milícia urbana gremial. 

Entre els miquelets que aquest dissabte s'aplegaran a Girona hi haurà els alellencs Quico i David Lluch, en els seus respectius papers de mossèn i fuseller. Com ells, fa 300 anys entre els responsables de la guarnició hi havia Jaume Cordelles, coronel d'un dels regiments d'infanteria de la ciutat de Barcelona. Cordelles era cunyat del comte de Tattenbach i havia estat en dues ocasions protector del braç militar, governador del castell barceloní de Montjuïc i comandant suprem de la Coronela del cap i casal fins a juliol de 1713, quan fou substituït per malaltia. El seu nom apareix en la llista de Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque, que fou confegida per les autoritats borbòniques amb finalitats repressores. 

Els Tattenbach eren una vella família de la noblesa austríaca amb dominis i castell propis a la regió bavaresa de Bad Birnbach i Rottal-Inn, on encara es conserven els topònims Tattenbach de dalt i de baix (o superior i inferior). Per la seva part, els Cordelles descendien d'un llinatge nobiliari amb arrels al Bages -els titulars del casal eren senyors de Mura i de Castellnou-, però perfectament assentat a Barcelona, on gaudien d'un gran prestigi social. A ciutat hi havien fundat diversos negocis -com ara botigues i molins de vent- i una institució d'inspiració renaixentista dedicada a l'educació integral dels joves de l'elit aristocràtica, el Col·legi de Cordelles, al qual li deu el nom la Rambla dels Estudis. 

La comtessa Gaietana

Jordi Ignasi de Tattenbach fou el segon marit de Gaietana Cordelles, que per aquest motiu adquirí el títol de comtessa. Anteriorment, Gaietana havia estat esposada amb un altre coronel bavarès: Cristòfor Adam de Hesse, entre 1680 i 1684. En la primera d'aquelles dates, el matrimoni adquirí "en encant publich" l'antic mas Jovany d'Alella, que havia estat propietat de la família Coll. A l'arxiu parroquial de Sant Feliu hi ha una anotació del rector Francesc Riu, corresponent a l'any 1700, que ens dóna dues notícíes: que Cristòfor de Hesse "fou lo que edificá la casa en la forma que vui está" i que "mort dit Don Christoval torná a casar dita Dona Gaetana ab lo Egregi Don Ignasi Compte de Pattenpach, titol. en Alemania; Coronel que es del Tercio del Duch de Baviera en Cattª". 

El primer contacte del comte amb Catalunya va tenir lloc en ocasió de la Guerra dels Nou Anys com a integrant del destacament de Georg von Hessen-Darmstadt, el Príncep Jordi, per defensar el país contra la invasió francesa. El cronista Francesc Castellví en consigna l'arribada: "El 4 de agosto de 1695 desembarcaron en Cataluña 3.000 alemanes al orden del príncipe Jorge de Darmstadt y mil bávaros con su coronel, el conde de Tattenbach". Segons Feliu de la Penya, el comte resultà ferit durant el setge francès de Barcelona de 1697. 

La unitat militar de Tattenbach pertanyia al príncep-elector imperial Maximilià de Baviera, que la cedí a Carles II fins al 9 de juny de 1701. Mort el darrer representant dels Habsburg al tron hispànic i essent succeït per Felip V, Maximilià en reclamà la repatriació. Gaietana també se n'hi anà: "El coronel en 2 de julio se despidió de la nobleza; tomó la posta a encontrar su regimiento, que marchaba a Baviera atravesando Francia". 

A Baviera, Tattenbach fou ascendit al grau de generalwachmeister. El 1705 abandonà el príncep-elector i entrà a servir l'emperador Josep I. El 1708 tornà al Principat al servei de l'arxiduc Carles III, acompanyant la reina Elisabet Cristina de Brunsvic. Desembarcà a Barcelona amb el seu germà, Philipp-Rudolf. A Catalunya, Tattenbach fou nomenat coronel del regiment d'infanteria dit de La Reina, i posteriorment ascendit a tinent mariscal. També retornà Gaietana, que durant bona part del conflicte armat s'hi va estar a Alella mentre el marit campava pel front. 

Com hem dit, al seu costat hi combatia son cunyat Jaume Cordelles. Les seves trajectòries en el camp de batalla es caracteritzaren per una gran mobilitat: estigueren al Maestrat, a Dénia, possiblement a Mallorca, i a les terres de Lleida. A les acaballes del mes de novembre de 1709 i des de Balaguer estant, Tattenbach resolgué sorprendre el pont de Montsó, a l'Aragó, i envià un destacament a ocupar Tamarit de Llitera. Des del cor de la Noguera, Tattenbach organitzà el cop de mà del general Nebot a Móra d'Ebre del 14 de juny de 1710. 

De Girona a Viena, per sempre més

La tardor de 1710, l'exèrcit aliat va dur a terme una contraofensiva sobre el centre peninsular que va acabar com el rosari de l'aurora: els austriacistes van abandonar Madrid i van ser derrotats a Brihuega i Villaviciosa de Tajuña, el 8 i 10 de desembre. Desguarnit el nord del país, el duc de Noailles va posar ràpidament setge a Girona. Perdut el dia 29 el castell de Montjuïc, l'exèrcit francès hi emplaçà bateries d'artilleria al puig d'en Roca, des d'on bombardejà la ciutat. Les fortes pluges i la crescuda del riu Onyar entre el 9 i el 12 de gener de 1711 van immobilitzar els atacants, però finalment els defensors van haver de capitular després que s'hi obrís una bretxa al sector de Santa Llúcia. El dia 25 es van signar els acords de rendició condicionada i el 2 de febrer Tattenbach i la resta de comandaments van abandonar la plaça amb tots els honors militars. 

El comte va seguir al peu del canó fins a la primavera de 1713 quan, un cop signat el conveni de l'Hospitalet i consumada la traïció anglesa, les unitats imperials van evacuar el Principat. Tattenbach continuà al servei de l'Imperi i el gener de 1723 fou ascendit al grau de feldzeugmeister, la màxima distinció de l'arma d'artilleria. Tot i que l'arxiu estatal austríac dóna com a data probable de la seva defunció l'any 1734, sabem del cert que no fou així, ja que la seva esposa va fer testament el 1741 i entre els marmessors hi nomenà el marit, "absent a Baviera", a qui féu hereu dels "dels bens que tindre y se trobaran en Alemanya, en lo Ducat de Baviera, o en altre qualsevol part del mon". 

Quan això és produí, feia prop de 30 anys que els cònjuges vivien separats a causa del triomf de Felip V. El 1713, Gaietana no acompanyà el seu marit i restà, segurament, a Barcelona, mentre l'heretat d'Alella es malmetia. L'1 de novembre d'aquell mateix any, les autoritats borbòniques ordenaven el segrest de les propietats de la comtessa a la població i n'autoritzaven l'arrendament a favor del Fisc Reial; una situació que es perllongaria fins a 1725. Malgrat no poder-ne fruir, la casa reté des de llavors el nom popular de La Gaietana. 

Si en voleu saber més, podeu consultar el llibre de Jordi Albaladejo i un servidor Alella, 1714: una visió social, política i econòmica de la Guerra de Successió a la biblioteca municipal Ferrer i Guàrdia, o bé adquirir-lo al centre cultural de Can Lleonart per 18 euros.