28 de maig 2015

El perquè de tot plegat: Alternativa per Alella - CUP

Alternativa per Alella - CUP es presentava a les eleccions a la recerca d’un regidor per fer bo el seu lema: un peu a l’Ajuntament i l’altre al carrer. Al final, els cupaires s’han passat de frenada i els han sobrat 100 vots. N’han sumat un total de 396, la qual cosa els converteix en la quarta força política amb poc més del 9% del vot emès. 

La candidatura va estar per sobre de la mitja als col·legis electorals de l’Escola Fabra (11%), el poliesportiu (10,6%) i el torrent de Vallbona (9,8%), però va punxar a la Gavina (5,6%). “Una de dos: o al centre del poble ens han votat massa, o als barris de mar ens han votat poc”, deien en broma els seus simpatitzants. 

Alella, un poble d’esquerres? 

Això que els ha passat als xicots de la CUP posa de manifest la coexistència a Alella de tres patrons ideològics diferents, englobats en quatre districtes electorals. 

En aquesta taula trobareu el percentatge de vot obtingut el 24M a cada col·legi electoral. Hem destacat en color verd el
millor resultat de cadascuna de les candidatures i, en vermell, el pitjor.
A efectes censals, Alella es divideix en quatre seccions que coincideixen amb els punts de votació: l’Escola Fabra, el poliesportiu, l’edifici de la Gavina i les dependències de Serveis Socials al torrent de Vallbona. Els dos primers districtes es comporten sempre de forma similar, amb un predomini clar del vot d’esquerres -la suma de PSC, ERC i CUP és del 67% al Fabra i del 70% al poliesportiu- i sobiranista -CiU, ERC i CUP aconsegueixen el 72% al pavelló i el 75% a les escoles. En aquests barris (nucli antic, Can Vera, Eixample, Verge de la Mercè, la Serota i Nova Alella-Cal Baró) és on les opcions de dretes i espanyolistes obtenen menys suports.

A l’altre plat de la balança hi trobem els barris de mar: el Canonge, Can Sors, la Gaietana, Montals, la Solaia, la Soleia, la Serreta i Can Teixidor. A la Gavina és on les esquerres i les forces sobiranistes recullen els seus pitjors resultats (56,7% i 62,7%, respectivament) i on el PP i Gd’A aconsegueixen els seus millors registres. 

De ben segur, en la conformació de cadascun dels comportaments influeixen variables d’ordre socioeconòmic, però també d’altres factors com el temps i el grau d’arrelament a la població, la coneixença dels candidats o el coneixement del municipi. 

En les eleccions municipals les diferències entre aquests dos comportament col·lectius se suavitzen respecte d’altres tipus convocatòries gràcies a l’ampli consens ciutadà que suscita la candidatura d’Andreu Francisco. Ja hem parlat a bastament en altres ocasions d’aquest fenomen i de com ha sabut concitar el suport majoritari de la població, contribuint així a reduir les diferències ideològiques entre els diversos nuclis residencials. 

En un estadi intermedi trobem els barris de muntanya (Can Magarola, Alella Parc, Vallbona, El Solell, Mas Coll i Can Comulada), que esbossen una pauta més matisada, a mig camí entre els altres dos models. 

Per finalitzar aquesta anàlisi assenyalarem que les forces d’esquerres responen al mateix esquema d’implantació -totes tres són fortes al centre i febles als barris de mar-, mentre que el de les dretes no és del tot uniforme: la trencadissa entre Convergència (CiU) i Unió (UMdC) n’altera la norma. I una altra dada curiosa: com passa amb ERC i la CUP, allí on el PP és més fort, també ho és Gd’A. 

CUP i prou 

Tornant al tema de capçalera, direm que analitzar les raons de l’èxit d’Alternativa per Alella - CUP a escala local resulta complex. Hi poden haver ajudat les ganes de frescor i renovació, el programa polític, el corriment ideològic cap al centre d’ERC-Sumem per Alella o el cansament de tenir el mateix alcalde durant dotze anys. Hi ha qui atribueix bona part del mèrit a la marca electoral, que darrerament es cotitza a l’alça. 

Un exemple. A l’hora de l’escrutini i davant de les dificultats de comprensió entre els apoderats per discernir entre Alella Primer, Gent d’Alella i Alternativa per Alella algú va demanar: 

- “Però vosaltres no sou la CUP? Doncs digueu-vos CUP i prou!” 

No era el moment d’explicar que ells s’estimen tant o més dir-se Alternativa, perquè creuen que el funcionament assembleari pot incorporar al projecte gent d’altres sensibilitats i perquè veritablement pensen que poden oferir un model alternatiu en diversos àmbits de l’activitat municipal, i de la vida al poble. 

Lluny de l’estereotip, no he sabut detectar una predilecció especial entre els joves, sinó més aviat entre algunes persones adultes amb una gran capacitat crítica que, de ben segur, demanaran de ser correspostes amb molta exigència. 

La nit electoral, els membres de l’assemblea local estaven veritablement satisfets pel seu resultat i pel resultat dels altres: les dretes reculen i la seva representació no ha impedit el creixement d’ERC-Sumem per Alella, ni la seva majoria absoluta. Ells també havien fet les seves porres i, optimistes de mena com són, hi va haver qui es va obnubilar.

Millor a poc a poc i amb bona lletra.

27 de maig 2015

El perquè de tot plegat: Convergència i Unió

Per si algú en dubtava, el recompte dels 100 primers vots de qualsevol dels col·legis electorals va ser premonitori: Convergència s’ensorraria i Unió moriria matant. Al final, un regidor i poc menys del 12% dels sufragis per als convergents, i només 92 vots per als democristians. 

Davant l’abassegadora victòria d’ERC-Sumem per Alella, els apoderats de CiU estaven atònits: “No ens ho esperàvem” (Joan Roca dixit). Al col·legi electoral del Torrent de Vallbona hi havia el líder d’Unió Municipal de Catalunya (UMdC), Benjamí Izquierdo, que va encaixar el cop amb una enteresa esbalaïdora: “no traurem cap regidor, però hem acomplert el nostre objectiu”. I l’objectiu primordial era enfonsar CiU; així que un cop acabat l’escrutini familiars i membres d’Unió se’n van anar xino-xano a destapar unes ampolles de cava.

I mentre això s’esdevenia, al Museu dels Àngels la cúpula convergent vetllava les despulles -políticament parlant- de Cristina Xatart. L’alcaldessa nonata va presentar, la mateixa nit del 24M, la seva dimissió irrevocable. En el seu lloc deixa el segon de bord, Esteve Garcia-Ossorio. 

Però com hem arribat fins aquí? El problema és multicausal i, en alguns aspectes, congènit. Anem, doncs, a les qüestions de fons.

Tradició caïnita

Mentre CiU va ser la drecera més directa a l’alcaldia, a les juntes de govern es movien cadires i els ganivets volaven a cada mandat: de vegades era a l’inici, de vegades al final, i altres cops a mig fer. Ocupats en intrigues palatines, els progressos municipals van ser minsos. I sinó que l’hi demanin a l’Antoni Caralps. Tan decebut va quedar dels seus companys de viatge -ells, que el van anar a buscar al seu despatx de Can Ruti perquè els tragués del pou amb l'excusa que compliria el somni de la seva vida: “ser alcalde del meu poble”- que al cap d’uns anys va crear el seu propi partit, la Lliga Social d'Alella, amb l’única finalitat de prendre’s la revenja. “Jo només em presento -va dir en el debat electoral de l’any 2003- per impedir que aquest senyor [en al·lusió al candidat de CiU] sigui alcalde”. I a fe de Déu que ho va aconseguir. 

Doncs resumint-ho molt, ara ha tornat a passar una cosa semblant però encara més grossa perquè l’adversari polític a vèncer tenia més múscul, i perquè la federació nacionalista guardava molts cadàvers a l’armari que esperaven, pacients, l’oportunitat de preparar per a Xatart aquell plat que se serveix fred. Entre ells hi havia la plana major d’Unió, i alguns convergents. Els voleu conèixer?

Aversió a Unió

Malgrat no haver amagat mai la seva aversió pels democristians, Xatart va iniciar la seva singladura sota la tutela de Carmen Tort Martorell. Va ser el 2007. Pocs mesos abans de les eleccions, la baronessa o la condesita -com la sobrenomenaven els seus detractors, per ser descendent del Baró de Ribelles- va desplaçar a la candidata oficial proclamada per CDC, Glòria Riera. Això va provocar un cisma: la direcció de CDC d'Alella va abandonar la llista i els seus membres van fer campanya activa en contra seu. Tots, llevat d'un parell: una jove Cristina Xatart i el veterà regidor i expresident de la secció local de CDC Francesc Reverter, un tros de pa sempre sol·lícit. Aquesta deslleialtat li costarà a Xatart el favor dels seus excompanys, que no l'hi perdonaran. 

Durant aquell mandat, CiU repeteix a l'oposició amb tres regidors: Tort, que exerceix de portaveu; Xatart i Reverter. A mida que passa el temps, les diferències s'aguditzen i a meitat de trajecte Tort llança la tovallola. Xatart esdevé, de facto, la líder del grup municipal. Aquesta forma de procedir li reportarà nous enemics, ara dins d'Unió. 

Ball de bastons 

Paral·lelament a aquests esdeveniments, Xatart recompon la secció local de CDC. Al principi es recolza en Miquel Minguell, per a més endavant situar-hi gent de la seva confiança com Jordi Bofill. Amb Minguell, Xatart viurà l'organització de la consulta ciutadana per la independència de 2010, però acabaran partint peres a mitjan 2012. Després d'un breu interregne amb Reverter al capdavant, a la nova executiva presidida per Bofill el novembre de 2013 s'hi atansaran altres persones del poble, però acabaran sent relegades per l'entrada de dos aventurers d'última hora: Garcia-Ossorio i Sònia Blasco. 

I mentre això s'esdevenia a nivell intern, de portes enfora seguia la pugna amb Unió. A desgrat seu, Xatart inicia el mandat 2011-2014 com a regidora a l'oposició amb dos companys més: Benjamí Izquierdo i l'escriptor Vicenç Llorca. Inicialment, Izquierdo no és pròpiament d'Unió, però l'hi fan fer-se per cobrir la quota. Ben aviat, però, Xatart el crida a l'ordre pel seu acostament a ERC-Sumem per Alella, i en demana el seu cap. Tot just havien passat tres mesos i ja "anava per lliure i feia més reunions al despatx de l'alcalde que amb nosaltres". Finalment, Izquierdo va renunciar a l'acta adduint motius professionals i Convergència va pactar la seva entrada al govern municipal. L'acord amb l'alcalde, Andreu Francisco, es va fer d'esquena als seus socis i, a la pràctica, va deixar Unió sense representació al consistori, ja que la vacant deixada per Izquierdo va ser coberta per Rosa Rubio. 

Rubio, l'stopper 

Eliminat Izquierdo, Xatart pretenia donar entrada a Jordi Bofill. Per això calia fer córrer la llista fins al número sis. El quart, Lluís Roca, renuncia; però no pas la cinquena, Rosa Rubio, que s'hi interposa. Diguem-ho tot: Rubio és parella de Minguell, l'expresident local de CDC enemistat amb Xatart, i treballa a la Generalitat en matèria d'habitatge, de manera que se sent capacitada i legitimada per assumir aquesta regidoria a l'Ajuntament. 

Tanta insolència, Xatart l'hi farà pagar sotmetent-la, segons la mateixa afectada, "a un règim d'apartheid". Durant l'any i escaig que Convergència ha estat a govern, Rubio ha cercat empara en els regidors d'ERC-Sumem per Alella fins al punt de declarar, en una entrevista a la revista Alella, que ella es devia a l'alcalde i que se sentia una persona independentista i d'esquerres. 

Amb aquests antecedents, CDC i UDC escenifiquen el mes d'abril una negociació a l'entorn de la candidatura que hauria de concórrer als comicis del 24M. Però tot és pur teatre. Segons fonts democristianes, hi postulen el tàndem Izquierdo-Rubio i demanen per a ells els llocs número 2 i 5. Convergència veta els dos noms -i encara un tercer: Jordi Prats- i únicament ofereix places del 5 en avall. A més, els convergents exigeixen que els militants d'Unió facin "una aportació a fons perdut de 2.500 euros per barba".

En aquest punt, les converses es trenquen. Fa temps que Convergència ha pres la decisió de presentar-se en solitari, i Unió sap que no té res a fer. O potser sí: in extremis, els democristians presenten davant la Junta Electoral la seva inscripció sota el paraigües d’UMdC, la marca blanca d’UDC. La maniobra agafa desprevinguts els convergents la vetlla abans de la seva presentació en societat. CDC no té marca blanca i reté el nom de la federació. 

Garcia-Ossorio, càrrec de confiança 

El pacte de CiU amb ERC va ser una aposta personal de Xatart. L'acord s'inscrivia en una lògica nacional per reforçar l'aliança sobiranista davant del repte del 9N i les conseqüències que se'n podien derivar, però era molt qüestionable des del punt de vista de l'interès partidista: què en treia CiU i, sobretot, a què renunciava ERC? No res. ERC i el PSC van conservar intactes les seves atribucions i Xatart va assumir la primera tinença d'alcaldia i una regidoria creada ad hoc per a l'ocasió: Promoció d'Alella. Vicenç Llorca, veient que la guerra no anava amb ell, se'n va rentar les mans, i de Rosa Rubio ja hem dit el què.

I ara ve la part més lletja de totes: per donar un cop de mà a la nova regidoria, Xatart va vincular professionalment Garcia-Ossorio com a assessor a l'Ajuntament, dedicació per la qual aquest hauria girat diverses factures mensuals que ascendirien a un import global proper als 18.000 euros. Ningú no sap l'objecte d'aquestes feines, la naturalesa dels treballs o els resultats de les seves gestions, per bé que coincideixen en el temps amb la presentació de la nova marca enoturística Alella, la vinya de Barcelona; el desembarcament del misteriós Diari d'Alella, i la divulgació en campanya electoral de la proposta d'ampliació del mercat municipal per part de CiU. 

Una olla a pressió 

Com és d'imaginar, les turbulències al sí de CiU van afectar el clima de treball i confiança de l'equip de govern. Els testimonis parlen d'un final de mandat convuls, amb molts regidors demanant l'hora, incòmodes amb la situació creada per la contractació de Garcia-Ossorio i el tracte personal entre Xatart i Rubio. A les juntes de govern la tensió entre elles es podia tallar amb un ganivet. L'endemà de fer-se publica la llista d'UMdC, la portaveu convergent va deixar Rubio sense despatx, va anunciar la seva expulsió del grup municipal i va demanar a l'alcalde que la destituís. Francisco se'n va estar, a només dues setmanes de les eleccions, d'obrir cap crisi en considerar que es tractava d'un afer intern de la federació. 

Més d'un protagonista va plorar la nit electoral. També entre els guanyadors, fruit dels nervis acumulats: "Ja era hora. Ens ho mereixíem. Ningú no ens ha regalat res". 

Expectatives electorals esbiaixades

La patacada electoral de CiU ha estat espectacular, oimés després que la federació s'havia imposat en les últimes europees de 2014 amb el 32% dels vots. De fet, Xatart n'estava ben cofoia perquè estava fermament convençuda que Francisco havia pactat amb ella només perquè ERC pogués guanyar les eleccions al parlament europeu i no se n'havia sortit. 

A escala local, el Diari d'Alella va publicar dues setmanes abans del 24M una presumpta enquesta encarregada per la federació que apuntava un empat tècnic entre CiU i ERC. Els de la CUP van fer-ne escarni amb un còmic. Ja vam dir aleshores que la caiguda seria duríssima. Tres dies abans dels comicis, Xatart reconeixia que la projecció potser era un pèl agosarada: "crec que ERC en pot treure cinc, i nosaltres quatre". Aquest escenari deixava la porta oberta a un relleu al capdavant de l'alcaldia, amb el suport de Gd'A i qui sap si també del PP. 

Els convergents basaven aquest càlcul electoral en dues premisses: el desgast d'ERC i l'aposta inequívocament sobiranista de CDC. Es veien forts després d'haver expulsat Unió. "Els hem fotut una patada al cul", deien. Però aquesta no era la percepció de la majoria dels electors, que va interpretar la ruptura no com un acte de determinació, sinó com un problema de personalismes i un símptoma de feblesa i d'incapacitat per entendre's. I si tan segurs n'estaven, per què no transmetien aquest missatge? "No cal, la gent ja ho sap". I mentrestant, els d'Unió anaven malparlant a tothom qui els volgués escoltar.

Els seus pronòstics tampoc es van complir. El dia d'inici de la campanya, Minguell confiava a obtenir un parell de regidors i poder jubilar l'alcalde, però a l'hora de la veritat tot ha estat molt diferent. En relació a quatre anys enrere, CiU ha perdut la meitat dels vots i ha passat de tres regidors a un de sol. L'escissió d'Unió ha fet més fonda la ferida. Amb 23 vots més, CiU hauria retingut el segon regidor. Hauria evitat això la dimissió de Xatart? 

Xatart, l'única a dimitir? 

Tan bon punt es va conèixer l'abast de la derrota, la candidata de CiU va anunciar a la revista Alella la seva dimissió: "un ha de saber quan comença i quan acaba el seu cicle; el meu ha acabat avui". De retop, la victòria d'ERC al Maresme deixa Xatart fora del Consell Comarcal, on treballava com a assessora de l'àrea de Benestar Social i Educació com a càrrec de confiança del seu partit des de 2012. 

Amb la seva renúncia, l'acta de regidor passa a mans de Garcia-Ossorio. Tractant-se del cap de campanya oficialment designat, no hauria també de plegar ell? L'estratègia comunicativa ha estat nefasta. La campanya s'ha fet pensant en una ciutat i no en un poble: freda, distant i unidireccional, amb un puntet de supèrbia -recordeu el lema, la teva alcaldessa- i un toc d'agressivitat derivada de l'ús reiterat del vocatiu -#TuAlella- i de l'imperatiu -Vota CiU- a Facebook i Twitter.

Instal·lat el quarter general al Museu dels Àngels, una mena de búnquer del que no han sortit gaire, els convergents han menystingut tots els inputs que arribaven a través de les xarxes socials. L'abast dels seus posts era limitadíssim, com el nombre de likes. Per contra, almenys tres blocaires -Al Fenici, Estrella Esteve i un servidor- han seguit la campanya de forma activa. Aquests dies els seus articles han registrat milers de lectures, potser massa com per ignorar-los sistemàticament. A diferència dels seus rivals, Xatart va refusar de respondre el qüestionari que un d'ells va traslladar a tots els candidats, contribuint a adobar la seva fama de persona tibada.

Ni tan sols un trist fulletó a les bústies. "Nosaltres ho hem basat tot en la cartelleria i la publicitat al Diari d'Alella". L'aparició d'aquest mitjà ha contribuït a enrarir el clima de campanya i ha acabat provocant un efecte bumerang que s'ha girat en contra de CiU. Mancat de credibilitat, resta la incògnita de saber si se seguirà editant en el futur, ja que la seva viabilitat econòmica depèn en bona part de les insercions publicitàries que realitza el número 4 de la llista de CiU, Xavier Torrents. 

Desgavell a la xarxa 

CiU va començar la campanya al Facebook abans que ningú, el 19 de gener: "Presento un acord amb els ciutadans d'Alella. Un full de ruta fruit de l’experiència i la innovació, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre poble". I jo presento -va dir Andreu Francisco- que a alguns la campanya se'ls farà molt llarga". Com l'estratègia, també la gestió comunicativa a les xarxes ha deixat molt a desitjar. En aquests moments, Xatart encara té actiu el seu bloc de campanya de l'any 2011 i un compte de Twitter que va deixar de piular també llavors, la qual cosa contrasta amb la situació actual. 

En aquests moments, els comptes de Twitter i Instragram oberts amb finalitats electorals a nom de la candidata ja han estat clausurats. A més del perfil de CiU a Facebook, en actiu des de 2013, la candidatura va crear un web de campanya amb el nom de l'alcaldable que ara, just després de la desfeta, també ha estat eliminat. Els enllaços del Facebook al web estan trencats, però els seus continguts segueixen sent visibles des de la pàgina web del partit a nivell nacional. 

L'administració del Facebook no ha estat exempta de certa controvèrsia. La campanya va començar amb acusacions de censura davant de determinats comentaris dels lectors, i ha acabat amb peticions de dimissió a Garcia-Ossorio i altres consideracions que han estat respostes sorprenentment en castellà per part de l'administrador. 

Refundació i travessa del desert

Convergència enceta ara "un procés de profunda reflexió" que requerirà la seva refundació també a nivell local. S'equivocarà, però, qui pensi que cal llegir els resultats exclusivament "en clau nacional" i que "es tracta d'una tendència general". 

Hi ha temps per fer-ho, però hi seran les persones?

26 de maig 2015

El perquè de tot plegat: ERC-Sumem per Alella

- "Esquerra, Esquerra, Esquerra, Esquerra..."

- "10!"

- "Esquerra, Esquerra, Esquerra, Esquerra..."

Així va anar, aquest diumenge, l’escrutini de vots als col·legis electorals d’Alella: els presidents de mesa cantaven el nom de les paperetes de vot i els apoderats i interventors dels partits els advertien cada cop que se’n comptaven deu, per tal de comprovar-los, grapar-los i apilar-los en ordre. 

Ben aviat el recompte va deixar de tenir emoció i l’únic dubte a esvair consistia a saber exactament quina seria la marca estratosfèrica que farien Andreu Francisco i la gent d’ERC-Sumem per Alella. Sense ser el més propici dels escenaris per als republicans, al col·legi habilitat en les dependències de Serveis Socials del torrent de Vallbona, la pallissa era antològica: en el moment que ERC arribava al centenar de sufragis, Gd’A era segona força amb poc més de trenta; el PP, tercera amb 24; CiU, quarta amb 20; Alternativa per Alella – CUP, cinquena amb 18; el PSC, sisena amb 13, i Unió, última, amb només quatre. 

Al final, ERC-Sumem per Alella va obtenir la majoria absoluta amb gairebé la meitat dels vots emesos -el 48%- i set regidors. En total, Francisco i el seu equip han obtingut 2.070 vots, 500 més que el 2011!

L’actiu de la continuïtat 

Què passa a Alella perquè, revàlida rere revàlida -i ja en van quatre!-, Francisco faci a miques el seu sostre electoral anterior: l’independentisme s’ha estès al poble com una taca d’oli? Han virat els electors alellencs majoritàriament cap a l’esquerra? Una mica sí, és possible, com a tot el país; però no ben bé del tot. 

L’èxit d’ERC a Alella té molt a veure amb el fenomen Francisco i té arrels d’índole estrictament locals. Francisco va arribar a l’alcaldia a precari, per a sorpresa de propis i estranys fent coalició el 2003 amb un col·lectiu ecologista en un moment en què el debat urbanístic estava candent. Des d’aquesta perspectiva, el 2007 va ampliar majoria amb la promesa de consolidar un model de poble inclusiu i respectuós amb l’entorn. El 2011, la candidatura va mudar de pell i va fer un viratge important amb la sortida de La Garnatxa i la creació de Sumem per Alella: una llista cívica reforçada amb persones procedents del teixit associatiu. Ara, aquesta pluralitat s’ha potenciat encara més amb la incorporació de membres d’altres entitats i antics quadres polítics del PSC, CiU i ICV. L’OPA hostil llançada sobre l’electorat de tots aquests espectres ideològics ha estat més que evident. 

A l’empremta transversal de la candidatura –la implicació de moltes persones, que fan d’altaveu i caixa de ressonància, té efectes multiplicadors, també a les xarxes socials- s’afegeixen dos actius més: el carisma i l’olfacte polític del seu líder, i l’obra de govern. A diferència de la resta de partits, que s’han presentat a les eleccions predicant la necessitat d’un canvi, ERC-Sumem per Alella ha fet bandera de l’experiència. En el debat electoral va quedar clar: Francisco va vendre la continuïtat com un valor; un exemple pràctic de gestió perfectament contrastable per part dels ciutadans. 

Proximitat i omniscència

En l’escena pública i social, Francisco sempre hi és. És com la formiga del conte o com una gota malaia, depèn per a qui. També és un “equilibrista”, com va definir-lo anys enrere Lluís Vilajosana; abans adversari, avui aliat. Ben relacionat amb l’establishment, l’alcalde té el seu propi think tank –un cercle informal de persones, format per alellencs de diversos àmbits professionals que li brinden consell- i té bona entrada entre els poders fàctics, com el Marquès i determinats empresaris de la població. Des del punt de vista de la gestió interna, no li tremola la mà. És l’únic alcalde que, quan ha calgut, en comptes d’engreixar la maquinària ha prescindit de treballadors municipals que feien més nosa que servei. 

Francisco és eminentment pragmàtic. Té clars els objectius, les fites a les quals vol arribar-hi, i en funció d’això dissenya l’estratègia. Com quan va obrir les portes del govern a CiU. El temps ha demostrat que aquell pacte ha acabat sent l’abraçada de l’ós. S’han acomplert, fil per randa, els objectius previstos: desactivar l’oposició, únicament en mans de Gd’A; aguditzar la crisi interna de la federació entre CDC i UDC; enfonsar electoralment CiU, i guanyar la majoria absoluta. 

El sotrac de la CUP

La victòria d’ERC-Sumem per Alella ha estat clamorosa. I vaticinada. L’alcalde va encarregar una enquesta telefònica el mes de desembre sobre una mostra representativa a més de 300 domicilis que ja denotava que la cosa anava bé. La projecció de vot els donava no ja la majoria absoluta, sinó absolutíssima: entre 8 i 9 regidors. Per això, quan el Diari d’Alella va publicar una enquesta pagada per CiU en què s’albirava un empat tècnic entre Francisco i Cristina Xatart a cinc regidors, l’alcalde va esclafir a riure. 

Si us hi fixeu, el material de campanya editat a primera hora per ERC-Sumem per Alella reprodueix diverses fotografies en què apareixen els nou primers membres de la llista en diverses situacions: fent una rotllana i donant-se la mà –tots per a un, i un per a tots-, o creuant la plaça amb pas ferm en direcció a la casa de la vila. 

Allò havia de ser un passeig triomfal. I ho ha estat, però s’ha vist lleugerament deslluït per la tardana i inesperada entrada en escena d’Alternativa per Alella – CUP. A l’inici, Francisco es va incomodar, però ho va encaixar de seguida: “què hi farem!”. Brandant la bandera de l’esquerra transformadora, la CUP ha demostrat que hi havia lloc per a tots dos: ha obtingut un regidor, però n’ha manllevat dos a ERC (el seu, i un altre). Amb els resultats a la mà, els republicans s’han quedat a només 15 vots del vuitè regidor, que hauria anat en detriment de Gd’A. 

La correlació de forces no hauria canviat, però aquests 15 vots haurien dibuixat un plenari molt diferent. En aquest escenari, potser Mercè Marzo també s’hauria vist en la tessitura de Cristina Xatart.

24 de maig 2015

Oriol Font, el regidor més barat

A Alella, un regidor costa aproximadament uns 280 vots en aplicació de la llei d’Hondt. Però quant val, en inversió publicitària, obtenir un escó? 

Depèn. Des del punt de vista del màrqueting polític o electoral, hi ha partits que destinen grans quantitats de diners a publicitat i n’obtenen els mateixos rendiments que d’altres que dissenyen una estratègia millor amb menys recursos. Com ha quedat palès avui, alguns s’arruïnarien i seguirien sense aixecar el cap. Cristina Xatart o Mercè Marzo. Tot i ser una entesa en la matèria –“la Caixa, La Vanguardia, RNE i altres empreses em van obrir les seves portes”-, l’assessora de presidència de Pasqual Maragall, segueix clavada en dos regidors. I no serà per inversió publicitària: Marzo i els seus acòlits hi han posat 20.000 euros, i 2.500 cadascun dels tres primers convergents –Xatart, Ossorio i Blasco-, segons que explica la gent d’Unió. 

En l’altre plat de la balança hi ha Andreu Francisco i Oriol Font. L’alcalde, que és admirador de John Fitzgerald Kennedy i que ha fet la campanya més americanitzada de totes les que es recorden, ha revalidat la seva condició de força més votada. És normal. La seva ha estat una estratègia a llarg termini. I ja se sap que les empreses amb més èxit són aquelles que treballen dia a dia, durant tot l’any, per construir-se una reputació. El presumpte desgast de dotze anys de govern i les ganes d’acontentar tothom no l’han erosionat, ni tampoc ľentrada en escena d’Alternativa per Alella - CUP.

I aquí volia arribar. Als cupaires no els agrada el fracking, però n’han tret petroli. Han encarat la campanya amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista comunicatiu, ho han fiat tot a Internet –un perfil de Facebook, un compte de Twitter i un vídeo a Youtube-, i a ser qui són: persones que, sense procedir de cap de llinatge alellenc “de tota la vida”, fa anys que remenen la cua pel poble i les seves entitats. “He estudiat a l’escola pública i n’estic orgullós”, va dir Font el dia de la seva presentació. 

Comptat i debatut, Alternativa per Alella - CUP s’ha gastat encara no mil euros per cobrir tota la campanya. La candidatura va fer 50 cartells anunciadors de l’acte de presentació, 50 més de l’acte per parlar del programa i 3.800 còpies d’un fulletó de vuit pàgines que els seus membres van repartir bústia a bústia per totes les cases. 

A nivell nacional, la CUP els ha subministrat dues pancartes –que van haver d’anar a buscar dijous passat- i els ha pagat la impressió i distribució d’un díptic i una papereta de vot per domicili, que no va arribar a les cases fins dimarts d’aquesta setmana. 

Per fer front a aquestes despeses, els integrants i simpatitzants de la candidatura hi han fet aportacions de 50 i 20 euros, que esperen recuperar al llarg dels propers mesos amb el sou del regidor.

I aquest és un dels altres temes on cal posar l’accent. El codi ètic de la CUP estableix la següent limitació de sous als seus electes: el salari mínim interprofessional si estan a l’oposició (això és, 648,6€) i 2,5 vegades aquest import si estan al govern, i a temps complert (és a dir, 1.621,5€). 

Ara només ens cal esperar que, a més de ser el regidor més barat, l'Oriol serà també el més pencaire!

23 de maig 2015

Un debat per a capelletes

Anit va tenir lloc el debat electoral organitzat per la revista Alella al poliesportiu. El canvi d'escenari -involuntari, a causa de l'enderroc del Casal- ha estat un encert (com no hi havíem pensat fins ara?); però l'estructura de l'acte està encarcarada: cal un canvi de format, i preguntes més punyents i menys previsibles. No és de rebut que les qüestions més compromeses siguin plantejades pel públic, i no pas pels periodistes. 

Personalment, tenia dubtes que pogués publicar res avui, essent com és jornada de reflexió; però he vist al Facebook que l'alcalde recomana una lectura al respecte (i jo el secundo: l'article està molt bé). Ben mirat, el debat va sobrepassar el dead line fixat a mitjanit i uns quants candidats i candidates van demanar el vot... Impugnats queden, doncs.

Per respecte a tots ells, no parlaré de vencedors i vençuts. En el meu cas, trobo que un se'n va sortir prou bé, que tres més van aguantar el tipus i que tota la resta va fer figa; però no donaré noms. Tothom té les seves preferències, i s'han de saber disculpar els nervis. Comprovat: els d'ERC felicitaven l'Andreu, els d'Unió en Benjamí, etc, etc. 

A més, quina repercussió té el debat en l'opinió pública? Poca, com la gent que hi va. Seguir el debat en viu s'ha convertit en un ritual. És poca la gent que el dia abans no tingui decidit el seu vot, i la majoria forma part de la capella d'una o altra formació. El pati de butaques feia goig, cert, però quants érem: 300? Els alellencs cridats a les urnes superen els 7.000. Si almenys se celebrés amb més antelació, la gent en parlaria durant la setmana i els candidats potser arriscarien més, sabedors del que s'hi juguen. En canvi, ara, molts d'ells van a no perdre, i per això defugen el cos a cos. 

El nom dels gegants

Fa 35 anys que la candidata del PP, Annerose Bloss, viu a Catalunya. És alemanya i parla diversos idiomes, però el català sols l'utilitza en la intimitat. Ens va dir que la pressió fiscal era elevadíssima, que ella havia de destinar el salari d'un mes a pagar l'IBI de casa seva, i que ella reduiria els impostos: "els diners a la teva butxaca". Va criticar el "favoritisme" i l'enchufisme municipal, va carregar contra els càrrecs de confiança dels partits de govern que cobren un "sueldazo" sense passar oposicions, i va dir que no volia regidors full time. El seu lema és: "la confiança és bona, el control és millor". 

Per comprovar el seu arrelament al poble, un veí li va demanar el nom dels gegants. "No procede", va contestar Bloss, entre les rialles del públic. També va ser escridassada quan va fer esment al generalísimo: "Franco fa anys que és mort i la democràcia no és tan jove". En el moment de cloure l'acte, la candidata de Gd'A va fer finta de voler ajudar-la, però tampoc ella no se sabia els noms: "Feliu, Madrona i...?" 

"Gestió fosca"

El cap de llista d'Unió Municipal de Catalunya (UMdC), Benjamí Izquierdo, va qualificar de "fosca" la gestió municipal i va rememorar la seva experiència com a regidor durant dos anys llargs: "vaig tenir la sensació d'estar en una empresa familiar, amb el seu amo". Izquierdo va advocar per implantar un model de gestió empresarial: "els ciutadans som els accionistes de l'Ajuntament i aquest ha de retre compte cada any, i no cada quatre". Es va comprometre a rebaixar els impostos -d'una mitjana anual de 824 euros per habitant a una altra de 645- ajustant els comptes públics: "en lloc de fer un pressupost de continuïtat, farem un pressupost de règim zero, regidoria per regidoria". 

El canvi tranquil 

En nom de Convergència, Cristina Xatart va prometre tres coses: "reactivar econòmicament el poble mitjançant la construcció d'un nou mercat; donar certa autonomia pressupostària als barris per decidir les inversions en obra pública, i millorar l'atenció a les persones en serveis socials bàsics. I tot això sense pujar la pressió fiscal". Al final de la seva intervenció, Xatart va demanar "canviar de marxa", prendre el relleu del govern "renovant-ho tot, sense fer malbé res". 

Que corri l'aire

En representació d'Alternativa per Alella - CUP, Oriol Font va recitar el text d'una pintada d'uns lavabos de la Universitat d'Estraburg on va estudiar: "no reconèixer el que s'ha fet bé és donar ales a la mediocritat", i va posar com a exemple el planejament urbanístic. "Ara és l'hora de desenvolupar-lo", amb un peu posat en la consecució d'habitatge social -"tot l'habitatge públic hauria de ser només de lloguer"- i en l'impuls a l'agricultura, "i no només a la vinya". Sobre la gestió municipal, va proclamar que "s'ha de fer net. El govern ha anat al límit en algunes qüestions, pensant que potser no era ètic però tampoc no era il·legal". Les prioritats de la CUP per al proper mandat són: construir, per separat, de la nova biblioteca i arxiu històric; crear una àrea de Drets Socials per acabar amb la política assistencialista; vetllar per una gestió "transparent i fiscalitzable", i establir un "acord municipal amb els punts en comú de tots els programes electorals, i una calendari per assolir-los".

Alella, fins al mar 

Per a l'alcaldable de Gd'A, Mercè Marzo, hi ha moltes coses a canviar. Vol un IBI com el de Matadepera, amb un coeficient del 0,5. Vol un "pla d'actuació" que prevegi l'obra pública de tot el mandat, "i no sols dels últims sis mesos". Vol més inversió als barris. Vol un compromís per executar "les deu millors idees de tots els programes" (una altra cosa és per què deu). Vol un compromís per salvar el patrimoni arquitectònic en perill, i les vinyes abandones. Vol "fer arribar Alella al mar" perllongant el passeig de la Riera. I vol una solució als Escolapis. 

Aquest últim desig va donar peu a l'únic debat creuat entre alguns dels candidats. Els representants d'ERC i PSC es van manifestar a favor del plantejament que tenen encarrilat: deixar la propietat de l'edifici en mans d'un inversor estranger, renunciar a l'adquisició de la zona del llac i de la masia de can Xacó-Monnar, i exercir una opció de compra per valor d'un milió d'euros per quedar-se el jardí romàntic. Marzo va advocar per una sortida mixta -pública i privada- a tota la finca, i Font va dir que l'Ajuntament no podia beure's l'enteniment i va acusar el govern de mala praxi per no haver exercit el seu dret de retracte als jardins, el llac i la masia per 700.000 euros quan va tenir-ne oportunitat, ara fa un any i escaig. 

Per últim, Marzo va criticar que el govern no hagués fet "absolutament res" per mantenir a Alella "empreses com Crison i Hamelin". 

"Deixats de la mà de Déu" 

La candidata d'Alella primer, Glòria Mans, va afirmar que era "el moment de la creativitat i la il·lusió per crear ocupació", i va prometre que "aviat s'establiran noves empreses", sense desvetllar quines. Per al pròxim mandat, Mans es va conjurar per seguir abocant recursos en serveis socials. Quant a inversions, es va manifestar partidària de prioritzar el nou casal. La riera i la biblioteca, "ja veurem". Al final del debat, "l'adrenalina" -segons ella- va fer-li una mala passada. Mans va afirmar, a preguntes del públic, que "els barris estan deixats de la mà de Déu". Va voler rectificar -"perdona, Andreu"-, però ja ho havia dit. 

"Model d'èxit" 

I precisament l'alcalde sortint i candidat d'ERC-Sumem per Alella, Andreu Francisco, va defensar que "Alella és un model d'èxit, admirat en el seu entorn". Va apel·lar a l'obra de govern feta en els darrers 12 anys, i va demanar la confiança dels electors "per seguir continuar avançat". Francisco va desmentir que la pressió fiscal sigui elevada: per acreditar-ho va mostrar un gràfic imprès en un paper que ningú no va poder veure -els assistents van fer acte de fe-, i va recordar la rebaixa sostinguda en el coeficient de l'IBI els últims dos exercicis, i la congelació de la taxa de la brossa des de 2005. Sobre les crítiques a la conservació del patrimoni, l'alcalde va subratllar que es tracta de propietats particulars i va destacar que, en el futur, l'Ajuntament es farà càrrec de la Miralda, la Gaietana i can Viló. Davant d'aquesta perspectiva, Izquierdo va dir que "tremolava", i Font va recordar l'oblit que pateix can Magarola. 

Reciclatge i lloguer 

A més de Cal Governador, el debat electoral va abordar també altres temes, com l'habitatge i l'economia. Gd'A va xifrar en 700 els habitatges buits al municipi, i va proposar de reciclar-los, d'acord amb els seus propietaris. Alternativa per Alella - CUP es va desmarcar del fenomen okupa si no obeeix a un projecte social sota criteris d'autogestió, i va denunciar la pràctica fraudulenta del subarrendament que comenten alguns adjudicataris d'habitatges socials. La portaveu socialista va dir que hi ha previst de construir 12 habitatges socials al costat de la fàbrica de pintures, i Francisco va destacar que el POUM preveu la construcció de més de 200 habitatges sota algun règim de protecció oficial. L'alcalde va entomar el mea culpa en relació als ajuts a l'IBI -"no ens n'hem sortit", va dir- i va anunciar que destinaria els 30.000 euros de dotació pressupostària a ajuts a l'emancipació. Izquierdo també s'hi va comprometre i va ampliar el seu radi d'acció "fora del poble", si calgués. 

'Business friendly' 

Pel que fa a l'economia i el mercat de treball, Francisco va presumir de les dades d'atur: "són les més baixes del Maresme, a l'entorn del 7,5%". Marzo va replicar -"estem com el 2010"-, i va apostar per captar inversió. Gd'A va coincidir amb Unió a impulsar un parc tecnològic, "a l'estil de Sant Cugat". Francisco va dir que això ja està contemplat pel POUM, a la Miralda. Xatart va fiar-ho tot a l'ampliació del mercat sobre l'Hort de la Rectoria, i Font va reivindicar que tots els joves han de tenir l'oportunitat de quedar-se Alella "encara que no siguem especialment talentosos", i va advertir del risc que Alella esdevingui un "barri proto-pijo de Barcelona". 

I per acabar, una mica de demagògia. Algú del públic va demanar que els futurs càrrecs electes es rebaixessin el sou un 50%. "No sé quant cobreu, però em costeu massa calers".

22 de maig 2015

Patums i secrets de família

Aquest vespre, a quarts de deu, tindrà lloc al poliesportiu municipal el tradicional debat organitzat per la revista Alella entre els candidats que opten a l'alcaldia. Això m'ha evocat el temps en què era redactor d'aquella publicació i com ens divertíem fent l'especial eleccions: un número extraordinari que es confegia la mateixa nit electoral i que l'endemà a primera hora distribuíem gratuïtament entre el quiosc i les botigues del poble. Penseu que era una moguda: les fotografies s'havien de dur a revelar d'urgència i tots els redactors treballàvem a can Rull amb un sol ordinador; res de portàtils.

De l'especial eleccions de l'any 1995 recordo un article de la Montse Serra titulat Secrets de família, com el culebrot de moda que emetia llavors TV3. La periodista posava en relleu les relacions de parentiu que hi havia entre els integrants de les diverses llistes. M'he proposat d'emular-la, així que tractaré de fer el mateix exercici. 

Com ja sabeu, a Alella de llistes electorals se'n presenten set. La més marciana és la del PP -farcida de paracaigudistes- i la més endogàmica, la d'Unió Municipal de Catalunya (UMdC). 

El PP, ni amb paracaigudes

La candidatura del PP està encapçalada per Annerose Bloss. És la Judes de l'aparatchik pepero: el 2004 va clavar una ganivetada a l'esquena dels regidors Jesús Conesa i Anna Fernàndez, i ara ha tornat a fer el mateix amb Javier Berzosa. Les males llengües diuen que actualment no està empadronada a Alella; res d'estrany si tenim en compte que només un parell de les persones que hi ha a la llista tenen veïnatge alellenc: són la seva filla Alba Ana-Virginia Bloss, de qui únicament sabem que ha estudiat a l'escola de negocis IESE -oh, quina sorpresa!-, i el mític Andreu Mas de Xaxars (a la foto, amb la Bloss). Entre els paracaigudistes hi ha un forofo merengue de Terrassa i l'exconseller popular del districte de l'Eixample Alejandro Muñoz. 

Unió, predicant amb l'exemple

La candidatura d'UMdC està liderada per l'exregidor d'Unió Democràtica Benjamí Izquierdo. L'acompanya en bloc -todos a una, Fuenteovejuna- la vella guàrdia democristiana local, ressentida amb Convergència i el lideratge exercit amb mà de ferro per Cristina Xatart. La llista també incorpora com a número 2 la regidora sortint d'Habitatge Rosa Rubio, que el 2011 va ocupar com a independent el número 5 en la candidatura conjunta de CiU. Ara, Izquierdo i Rubio s'esperen cobrar la venjança pel tracte rebut. 

Per a Unió, la família tradicional és un valor sagrat. Per això a Rubio l'acompanyen els seus fills Àlex i Roger en els números 6 i 10, respectivament. En el 3 hi trobem Jordi Prats. La seva dona, Marta Gaggioli, va de 9, i els pares d'ella, Otello i Montserrat, tanquen la llista com a suplents. No és l'únic matrimoni: Cayetano Alegre i l'exregidora Carmen Tort-Martorell ocupen les places 12 i 13. 

CiU, farcida d'independents

Tot i presentar-se sota les sigles de la federació, Convergència Democràtica concorre als comicis en solitari. Per això la presència de militants és tan exigua. El més històric és Joaquim Fabregat, que tanca l'elenc, seguit de Xavier Torrents, en el número 4. A Cristina Xatart l'acompanya el seu pare com a primer dels suplents. D'entre els fitxatges destaquen el president del Casal d'Alella, Alberto García, i el guixaire Joan Roca, que el 2007 havia format part de la candidatura d'ERC+La Garnatxa.

Gd'A, més del mateix

L'agrupació d'electors ha perdut pistonada. Presenta una llista de 20 persones, tres menys que el 2011. Aquest cop, els independents han triat els seus candidats mitjançant una votació per Internet. Les primàries han tornat a situar al capdavant els regidors Mercè Marzo i Josep Bardés. El número 3 és per a Ferran Pou, que el 2011 anava de 9 per CiU. Amb ell, Gd'A espera atraure el vot jove i conquerir el tercer regidor. A nivell familiar trobem Laura Moure en el número 9 de la llista i les seves filles Elena i Lídia; la primera en el número 11 i la segona com a suplent. 

Alella primer, justeta

Les dificultats actuals dels socialistes per trobar gent que s'hi vulgui comprometre públicament pel partit es fan paleses a Alella. Glòria Mans presenta una llista de 13 persones sense cap suplent, i això que ha amagat les sigles del PSC rere la marca d'Alella primer. Com a curiositats en ressenyarem quatre: la sola participació d'un exregidor socialista -Josep Maria Serés, en el número 10-; el suport glamurós que atorga sempre un actor i director teatral i cinematogràfic com Abel Folk -en el número 13-, i la presència del veterà i polifacètic Josep Fluixà -antigament vinculat a CiU- i del músic i barista del mercat municipal Raül Moya. La seva mare, Mercè Veciana, forma part de les candidatures d'ERC-Sumem per Alella des de 2007.   

La CUP, entre l'Esplai i La Garnatxa

Amb 18 noms i cognoms, Alternativa per Alella - CUP ha confegit la tercera llista més nombrosa, només per darrere d'ERC i Gd'A, i això que va decidir de presentar-se a les eleccions a principis d'abril. Algunes persones veuen en ella una reedició de La Garnatxa, o un intent per part d'aquest col·lectiu de controlar l'assemblea: els tres exregidors ecologistes -Àlex Asensio, Marta Giralt i Jaume Ponsa- tanquen la llista; Eulàlia Serrano ocupa el lloc número 6 i el president de l'entitat, Oriol Font, encapçala l'opció. Però si ens hi fixem bé, la veritable pedrera de la candidatura hauria estat l'Esplai Guaita'l, ja que cinc dels seus monitors més recents s'hi han vinculat: Inés Ivorra, en el número 2; Helena Martínez, en el 5; Adrià Iglesias, en el 9; David Lluch, en l'11, i el mateix Oriol Font. 

A més, la candidatura ha concitat els suports del coordinador local de l'ANC, Jordi Pujolràs, i de destacats membres de l'entitat i d'Òmnium Cultural com Mercè Pedemonte i Montserrat Garcia. A la llista també hi ha el sindicalista llibertari Domènec Ruiz-Cintas, i Jordi Oliveras, antigament vinculat a ICV. Val a dir que el 2011, Inés Ivorra va anar de suplent a la candidatura d'ERC-Sumem per Alella. A nivell familiar, la llista incorpora una parella -la formada pel susdit Pujolràs i Rosa Maria Gonzàlez- i dos cosins: els esmentats Helena Martínez i Adrià Iglesias, que, al seu torn, són nebots del regidor sortint de Cultura per ERC-Sumem per Alella Fede Salas. 

'Els franciscans', 'a tope' 

El mal nom ha fet fortuna, i la sopa de lletres formada per ERC-Sumem per Alella-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal ja és coneguda com "els franciscans" en honor al seu líder: l'alcalde Andreu Francisco. Des de 2003, Francisco confegeix llistes de 23 persones per explicitar l'ampli suport social que rep la seva proposta, cada cop més socialdemòcrata. Aquest cop, ni Gd'A li ha pogut fer ombra. I per si hi havia cap dubte, Francisco ha promogut un manifest públic d'adhesió que ha mobilitzat més de 150 signatures de veïns i veïnes de la població. Repassem primer la candidatura, i després el manifest. 

A la llista hi trobem, sobretot, continuïtat: els sis regidors actuals copen les primeres vuit places. Els acompanyen, entre d'altres, tres militants del partit que ja vénen de revàlides anteriors: Mercè Veciana, Jaume Artigues i l'exregidor Jaume Bertran, de ca la Librada. Al seu costat hi ha Jordi Albaladejo, que va ser president d'ERC a Badalona i delegat de Cultura a l'Ajuntament d'aquella ciutat. 

La bona acollida que suscita el projecte que encarna Francisco entre els seus antics adversaris polítics queda palesa després de 12 anys de govern. L'exregidor socialista Lluís Vilajosana -que el 2004 havia dedicat adjectius molt durs al nou alcalde- ocupa el número 13 de la llista. Com ja va fer el 2011, la qui fóra candidata d'ICV el 2007, Rosa Maria Moraleda, torna a anar de suplent, i l'expresident de l'agrupació local de Convergència, Carles Aragonès, clou la candidatura. 

A nivell ciutadà, la llista té gruix. Ha estat dissenyada amb molta vista, amb gent de tots els barris; empàtica i expansiva, per endemés. Per exemple, la Núria Mulà, del carrer d'Àfrica, o el seu cosí, en Walter Badia. Pel que fa a les entitats, un terreny que l'alcalde conrea amb cura, hi trobem presència de la colla de Trabucaires -els regidors Almendro i Fernàndez, i la mateixa Moraleda en formen part-, de la Coral Joia, de les Dones Solidàries i de Cerquem les Arrels. Per raons similars hi destaca també la gal·lesa Sheleen Geedis: ella s'encarrega de traduir i difondre els posts i les piulades de la candidatura a les xarxes socials. Centenars de ciutadans europeus poden votar a les municipals. Conscient de la seva transcendència, Francisco va organitzar abans d'ahir una vetllada amb membres d'aquesta comunitat per atendre els seus dubtes. No va descuidar cap detall: fins i tot hi havia previst servei de canguratge! 

I ara fem una ullada al manifest: el subscriuen 150 persones, pel cap baix. Entre elles hi ha Rosa Domènech, presidenta de l'entitat sense ànim de lucre Impuls a l'Acció Social i muller de l'exconseller de Cultura de la Generalitat Joaquim Ferrer; l'exalcalde d'Alella per CiU Antoni Caralps; l'exregidor d'ERC Francesc Quico Lluch; el president del Moviment d'Esquerres a Alella, Abel Miravet, i el president de l'Ateneu Alellenc, Salvador Bonada. Ah, i una membre de la candidatura d'Alternativa per Alella - CUP!

D'això se'n diu eclecticisme i la resta són tonteries.

19 de maig 2015

Canvi, quin canvi?

A l'Estat espanyol, el funcionament de la democràcia representativa estableix legislatures de quatre anys de durada, de manera que qualsevol cita amb les urnes esdevé una oportunitat de canvi per als electors. Especialment en l'àmbit local, on els mandats esgoten sempre la durada prevista i no es contempla -a diferència d'altres comicis- cap possibilitat d'avançament electoral. 

A Alella, Andreu Francisco porta 12 anys governant. A ulls d'algunes persones això és motiu suficient per demanar-ne el relleu. És una exigència perfectament lícita. Però és també coherent amb qui la predica? I encara més: és factible amb l'oferta electoral que hi ha al mercat? 

Limitació de mandats

Arran de la crisi social i política dels darrers anys, són moltes les veus que plantegen una ruptura amb el règim del 78, el sistema sorgit de la transició franquista. Entre el catàleg de reformes proposades -per exemple, pel moviment del 15M- hi ha la limitació de mandats dels càrrecs electes amb l'objectiu d'evitar el cesarisme, el nepotisme, la corrupció i la professionalització de la política, entre d'altres. 

A Alella, la necessitat o la conveniència d'un canvi de rumb o de persones al capdavant de la política municipal no és una demanda social acreditada, almenys aparentment. A diferència de moltes poblacions de l'entorn, la paraula canvi no apareix en cap dels cartells de campanya. Però que no s'hagi fet explícit al carrer, no significa que aquest desig no existeixi en algunes candidatures, com ha quedat palès a les xarxes socials. 

A nivell nacional, la CUP limita a una sola legislatura l'estada dels seus diputats al Parlament i a nivell municipal fixa un període màxim de dos mandats consecutius. A escala local, Alternativa per Alella - CUP adverteix del risc que s'arribi a confondre la institució amb el partit que la governa. També Unió Municipal de Catalunya (UMdC) estima "suficient per salut democràtica" limitar a 8 anys la presència a l'Ajuntament. Més maquiavèl·lica es mostra Gd'A. En el seu programa electoral, l'agrupació d'electors proposa "la limitació de l'alcalde o alcaldessa a acceptar un màxim de dos mandats". La pregunta és: i els regidors i regidores? 

CiU i Gd'A es moren de ganes d'assaltar l'alcaldia -de fet, els convergents presenten Cristina Xatart com "la teva alcaldessa"-, però han de ser curosos amb els arguments que utilitzen: si Francisco fa 12 anys que remena les cireres, les seves caps de llista ja fa 8 anys que escalfen cadira. A Francisco, Xatart i Marzo només els separa un mandat, i una diferència de pes: el primer pot lluir una obra de govern que les altres no tenen. Xatart encara pot presumir d'haver governat un any i escaig, i d'haver acomplert -segons ella- el 70% del seu programa. En canvi, Mercè Marzo té l'historial en blanc. 

Francisco, fins quan? 

En el passat, Francisco s'havia manifestat en alguna ocasió sobre quina podria ser la durada de la seva dedicació al poble. Defensava aleshores el model francès: un mandat de sis anys, limitat a una reelecció. I fonamentava aquest parer en la lentitud del procediment administratiu per veure realitzats determinats projectes, especialment els vinculats a l'obra pública. 

Des de l'any passat, però, sabem que Francisco vol repetir. Resta pendent la construcció del Casal i la biblioteca, dues promeses electorals de 2011 que la crisi econòmica no ha permès d'executar ni en la forma ni en els terminis inicialment previstos. Hi ha també en joc el futur de la torre del Governador, i alguna coseta més. Tanmateix, plana la sensació que Francisco es torna postular com a alcaldable perquè el partit al qual pertany no li ha ofert, malgrat els mèrits, cap càrrec orgànic o institucional fora del municipi. Tal vegada si Junqueras hagués donat un cop de mà Artur Mas, o si el procés constituent estigués ja en marxa... Qui sap. 

Hi ha una altra variable a tenir en compte, i és la manca d'un delfí polític dins les files republicanes. Podria haver-ho estat Marc Almendro i, de cara al futur, pot ser-ho Teresa Vilaró. 

Alella, fossilitzada 

L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) té publicat un estudi sobre la Presència i permanència als càrrecs a les institucions catalanes d'homes i dones des de 1977 fins avui. Pel que fa als ajuntaments, les dades mostren que el 57% dels regidors pleguen després de completar un cicle de quatre anys. Pel que fa a la resta, el 23,2% s'hi estan dos mandats (8 anys), el 10,2% se n'hi estan tres (12 anys) i el 9,2% se n'hi passen quatre o més.

Per partits, a nivell català, ERC era fins ara el partit més jove: el 80% dels seus regidors portaven dos mandats o menys. No és el cas d'Alella. 

L'alcalde, Andreu Francisco, va ser escollit per primer cop el 2003. Però no és l'únic. L'actual regidora de Serveis Urbans, Anna Fernández, fa 16 anys que està vinculada a l'Ajuntament. El 1999 i el 2003 va obtenir l'acta com a regidora pel PP. L'ulterior pacte amb ERC+La Garnatxa per salvar la vall de Rials va motivar el seu cessament per part de la direcció del partit. Des de llavors Fernández va desenvolupar la funció de coordinadora de l'àrea de Serveis Urbans, en qualitat de càrrec de confiança, fins a l'any 2011, en què fou escollida com a independent dins la llista d'ERC-Sumem per Alella. 

Amb 8 anys de dedicació a l'Ajuntament trobem les caps de llista de CiU i Gd'A, Cristina Xatart i Mercè Marzo, respectivament, i Isabel Nonell (ERC-Sumem per Alella). 

Un total de cinc regidors més opten a un segon mandat. Són Glòria Mans (PSC), Josep Bardés (Gd'A) i Fede Salas, Teresa Vilaró i Marc Almendro (ERC-Sumem per Alella). 

Casos a part són els de Benjamí Izquierdo (UMdC) i d'Annerose Bloss (PP). Izquierdo va ser escollit regidor el 2011 com a independent en la llista de CiU, càrrec que va ostentar fins a mitjan 2014, quan va dimitir adduint motius professionals. Annerose Bloss, al seu torn, va ocupar durant tres anys (2004-2007) el lloc deixat en les files populars per Anna Fernández quan aquesta va ser cessada, de manera que l'un i l'altra es postulen ara per a un segon mandat. 

Permanència dels regidors/es per partits polítics a Alella

Comptat i debatut, les úniques persones que es presenten per primer cop a unes eleccions a Alella amb possibilitats de sortir escollides són Oriol Font, candidat d'Alternativa per Alella - CUP, Anna Alfaro i Laura Ribalaiga, les quals ocupen els números 3 i 6, respectivament, de la llista d'ERC-Sumem per Alella. 

En altres paraules, a Alella el temps de permanència en els càrrecs no té res a veure amb la mitjana catalana: aquí, el 15,3% opta a un quart mandat; el 23,1% a un tercer; el 38,5% al segon, i només el 23,1% es presenta per primer cop.

16 de maig 2015

Comença la funció: PSC, UMdC, ERC i CUP

Dijous al migdia la candidatura d'Alella primer va fer un brunch a la plaça de l'Ajuntament amb cafè i croissants. Ahir, Gent d'Alella va celebrar "la festa de la gent" al pati de Can Lleonart. Aquest vespre, l'ANC organitza un debat electoral al centre cultural. I demà, ERC-Sumem per Alella presentarà els noms de les persones que li presten suport, a la plaça de l'Ajuntament. Som a l'equador de la campanya i se'ns acumula la feina. Intentarem posar-nos al dia. 

Alella primer: socialistes o no? 

Les restes del naufragi socialista concorren als comicis rere una marca blanca: Alella primer. Només cal mirar les respectives pàgines de Facebook i la cartelleria electoral: ni rastre de sigles. Fins i tot el logotip -un node, ideat pel dissenyador local Daniel Montes- ha esbandit la sempiterna imatge del puny i la rosa. Ha conservat el color roig, això sí. 

En el fons, però, el partit hi és. I ha respost. L'intuïm rere el desplegament -sense precedents- de banderoles, cartells i fulletons de propaganda. I l'hem vist, en viu i en directe, en els dos principals actes de campanya. A la visita de Miquel Iceta del 13 de març, s'afegeix la de la diputada al Congrés Meritxell Batet del passat dia 8. Batet va reproduir el discurs oficial de la formació i va apel·lar a "l'esperit del 78" per reformar la Constitució en clau federal. Com a mestre de cerimònies exercia el portaveu del PSC a Premià de Dalt, Jaume Cases. Molt eloqüent en les seves lloances, va demanar un aplaudiment "per al nostre estimat i admirat Pedro Sánchez". 

L'acte va servir per presentar els membres de la candidatura i exposar alguns dels punts programàtics, especialment referits a les àrees de Serveis Socials i Comerç. El missatge va ser sempre positiu i les paraules de la candidata, Glòria Mans, van sonar properes i sinceres; de fet, com les de les persones que l'acompanyen: Carmen Esteras, en català, i Isabel López, en castellà. Només Abel Folk es va sortir del guió. Una mica divo, l'actor, productor i director de teatre va qüestionar la política cultural de l'Ajuntament, i va demanar que aquesta sigui programada i executada per professionals. 

I va ser precisament un artista, el músic Raül Moya, l'encarregat de cloure l'acte. Va ser un final de festa simpàtic. Després de demanar desinhibidament el vot per Mans "perquè és la millor", el guitarrista d'Èlena va interpretar dues cançons: Revolution, dels Beatles, i una altra d'improvisada per a sorpresa i vergonya de Mans i els seus, Canto a la libertad, de José Antonio Labordeta. "Som-hi tots: Habrá un día en que todos, al levantar la vista..." 

Unió: "Som accionistes de l'Ajuntament" 

Tan bon punt acabaven els socialistes a Can Lleonart, engegaven els díscols d'Unió Municipal de Catalunya. 

A l'Espai Di-Ví, l'antic celler de les Quatre Torres, l'exregidor d'UDC Benjamí Izquierdo presentava llista i projecte. Abans, però, un aclariment: "Això no va contra ningú. No ens hem entès amb Convergència, però no passa res. És legítim." 

A peu pla i micròfon en mà, Izquierdo va donar proves de la seva oratòria. I de la seva visió tecnocràtica dels afers i la gestió municipal. Va parlar dels veïns i veïnes fonamentalment des de la seva condició de contribuents, i va reivindicar els seus drets individuals enfront l'Administració des d'aquesta perspectiva: "els ciutadans som els seus accionistes". Per a Unió Municipal, l'Ajuntament hauria de ser un "facilitador" de la iniciativa privada, amb la finalitat de generar riquesa, ocupació i valor afegit al poble. Izquierdo va parlar de la importància dels "intangibles", i va reclamar una política fiscal coherent amb aquests objectius. El líder d'Unió va advocar per la creació d'un clúster tecnològic a Alella -que va batejar amb el nom de 23@- i va defensar la creació d'una nova figura, de perfil professional: una mena de gerent o interlocutor únic encarregat de coordinar les diverses àrees municipals per reduir la burocràcia i agilitar l'atorgament de llicències i permisos als emprenedors. 

ERC i 'els franciscans' 

Com el 2011, ERC es presenta a les eleccions amb una llista cívica de gent diversa -alguns els anomenen "els franciscans"- sota el paraigües de Sumem per Alella-Acord Municipal. En les darreres setmanes, els representants d'Esquerra, Andreu Francisco, i de Sumem per Alella, Fede Salas, han formalitzat un pacte de col·laboració amb el representant local del Moviment d'Esquerres (MES), Abel Miravet. Tots ells es van aplegar dissabte passat al pati de Can Lleonart per presentar la candidatura de la mà de Joan Vilaseca, antic portaveu d'Alella Decideix. 

Em va sorprendre que no hi anés més gent, però també és veritat que moltes persones ja han cedit la seva imatge a la campanya #somalella i moltes altres donen per descomptada la majoria absoluta. 

Els sis electes municipals amb què hores d'ara compta el grup es distribueixen entre els vuit primers llocs de la llista: senyal inequívoc de quines són les expectatives. Tots vuit es van adreçar al públic, amb gran convenciment. El missatge és clar: experiència i continuïtat, amb la dosis justa de renovació. Entre ells hi han col·locat dues cares noves: Anna Alfaro, en el número 3, i Laura Ribalaiga, en el 6. Ambdues aporten frescor. Ribalaiga va fer el discurs socialment més compromès, i Alfaro va picar l'ullet a les entitats i els joves.

En aquesta ocasió, Andreu Francisco no va estar especialment brillant. Va tornar a fer allò tan seu de distingir entre "nosaltres" i "vosaltres", i va parlar massa en primera persona. Intentava explicar per què aspirava a la reelecció per quarta vegada, sense concretar gaire: "vull ser alcalde perquè sóc afortunat" i "perquè m'agrada servir la meva comunitat". Va posar fi a l'acte la diputada Gemma Calvet, que, com de costum, hi va aportar consistència i coherència. 

Altre cop la CUP 

L'endemà, diumenge, Alternativa per Alella - CUP feia doblet. Si el 24 d'abril presentava els membres de la llista, el 10 de maig tocava exposar els eixos del seu programa polític. Com el d'ERC-Sumem per Alella, el seu va ser també un acte coral, conduït pel periodista de Catalunya Ràdio Albert Manyà. 

Hi van intervenir sis persones. L'exregidor Àlex Asensio va recordar que La Garnatxa sempre s'havia alineat amb la CUP i va considerar que havia arribat l'hora de donar un toc d'atenció a una ERC massa escorada cap al centre. Helena Martínez va reivindicar la territorialitat dels Països Catalans i l'exercici del dret a l'autodeterminació, i va anunciar el suport de la candidatura a una eventual Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i la creació d'una Assemblea Constituent a Alella. Eulàlia Serrano va parlar de territori i medi ambient, i va advocar per la creació d'un banc de terres públic en sòl no urbanitzable i d'una comissió ciutadana de seguiment del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. 

A continuació va ser el torn dels tres primers: Bruno Monse, amb salutació inclosa al Front Polisario, va destacar diversos aspectes relacionats amb l'exercici dels drets i la cohesió socials. Inés Ivorra va posar l'accent en la política de cultura i educació. Per últim, Oriol Font va exigir un acord per cancel•lar els préstecs bancaris amb el BBVA "al més aviat possible, però sense comprometre les inversions en equipaments previstes a curt termini" i de fer transparent l'administració a ulls de la ciutadania. Font va criticar "la confusió entre l'Ajuntament i el partit" i va reclamar que se separi "la institució, de les sigles".