14 d’octubre 2014

Mas, sí i no

Ahir es va esquerdar la figura de porcellana. El president de la Generalitat, Artur Mas, va comunicar als partits sobiranistes que la consulta prevista per al 9N no es podria celebrar en els termes en què havia estat plantejada: a només 26 dies per a la cita, el Tribunal Constitucional (TC) no ha aixecat la suspensió cautelar dictada a instàncies del Govern espanyol i això impediria desplegar la convocatòria amb "les màximes garanties legals i democràtiques", a més d'incórrer en possibles il·lícits penals. Davant d'aquesta tessitura i segons la seva confessió, el president va demanar als partits "posicions definitives" sobre com procedir: "alguns volien plantar cara a l'onada i ser-ne arrossegats, quan el més intel·ligent és capbussar-s'hi i seguir nedant". 

"Seguim endavant, però menys junts" 

Ben aviat, el desacord va esdevenir notícia. Per al PP, "el procés independentista s'ha acabat". La CUP va celebrar una assemblea a la plaça de Sant Jaume i el PSC s'ha afanyat a oferir un pacte a CiU. Avui, els mitjans de comunicació en van plens i a Madrid -no cal dir-ho- es freguen les mans: com sempre, les divisions internes dels catalans arruïnen els projectes col·lectius. Però "hi ha notícies que només duren unes hores". Aquest matí, Artur Mas ha comparegut en roda de premsa per explicar la posició del Govern català: "el 9N es votarà". Heus ací la sorpresa. 

Segons Mas, "el 9N hi haurà locals oberts que cobreixin el territori català; urnes a les meses i tothom qui vulgui votar la pregunta acordada ho podrà fer, perquè les paperetes hi seran". Aparentment, només hi haurà una diferència: "en lloc d'acollir-nos a un marc concret legal [la llei de consultes suspesa pel TC], ens acollirem a una competència genèrica de la Generalitat, la de participació ciutadana". Tot i la insistència dels periodistes, el president no ha volgut precisar més: "s'ha acabat això de posar les coses fàcils a l'Estat". 

Mentre feia aquestes declaracions, eren diversos els juristes i tertulians -radiofònics i televisius- que menystenien l'alternativa de Mas i la condemnaven al fracàs: "això serà un Arenys 2 a l'engròs", "això no té cap credibilitat davant la comunitat internacional" o "això no es podrà fer perquè l'Estat impugnarà qualsevol acte administratiu que es faci en aquesta direcció". Personalment, valoro molt positivament el moviment de consultes populars celebrades a escala local entre 2009 i 2011: van trencar tabús, van desvetllar consciències i van posar en marxa un activisme ciutadà que ens ha dut on som ara. Sobre la segona qüestió, faig meu el pensament de Lluís Companys quan deia que "per defensar Catalunya els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos" i els nostres aliats, que són pocs i gens poderosos. I sobre la darrera observació, ja ho veurem. Segons Mas, la fórmula per votar descansaria sobre un mecanisme legal preexistent que no ha volgut revelar i que no va ser impugnat per l'Estat en el seu dia dins els terminis previstos, per la qual cosa el Govern podria eludir el blocatge judicial. 

"L'anticipada de la definitiva"

Avui a Mas l'hem vist resolut, com sempre. Però també més sol i, fruit d'aquesta solitud, també més feble. "La baula de la cadena s'ha desencaixat. Esperem refer el consens al llarg de les pròximes setmanes", ha dit. 

Haurem de sentir els arguments de la resta de partits pro consulta (ERC, ICV-EUiA i CUP) per entendre qui se n'ha desmarcat -si ells o Mas- i per què, tot i que es pot intuir. El president ha definit el 9N com "la prova anticipada al referèndum definitiu", i ha aclarit que el format no hi té res a veure. Amb llei de consultes vigent o sense, el 9N és una etapa més en el trajecte cap a la consecució de la independència; una nova fita, únicament "amb "valor consultiu", per palesar la naturalesa autoritària de l'Estat. "La consulta definitiva seran unes eleccions convocades de manera ordinària, però els partits poden transformar-les en un referèndum si van amb llista conjunta i programa conjunt perquè a arreu del món sigui correctament llegit com la victòria o la derrota". 

Que el 9N era un desafiament a l'Estat espanyol amb poques perspectives d'èxit ho sabíem tots. Que el desllorigador seran unes eleccions al Parlament en clau plebiscitària, també. Així ho tinc escrit des de 2013. I com jo, molts. 

Ara bé, res de tot això no significa que no calgui intentar fer la consulta fins al final, però sense fer el ridícul: podem posar voluntaris a les meses i improvisar un registre de votants in situ, però cal defugir, de totes totes, el risc de registrar una baixa participació a les urnes. 

Llista única i programa conjunt 

Després del 9N -i vagi com vagi aquell dia- serà el moment de parlar d'un avançament electoral. El país no pot esperar a 2016 per resoldre el seu futur, tot i que els interessos partidistes poden esguerrar-ho. S'ha vist aquests dies: ICV no n'és partidària, la CUP ha demanat l'entrada d'ERC al Govern com a "garantia per blindar el procés", ERC es fa l'orni i a Mas ja l'hem sentit avui: vol llista única i programa conjunt. 

Atabalat per les enquestes, fa l'efecte que el president prova de salvar el coll. Probablement en aquest moment no hi ha ningú com ell per liderar el procés -per capacitat, presència, credibilitat i savoir faire; però també per instint de supervivència-, tot i que tampoc no hi ha ningú més amortitzat que ell, més hipotecat, que hagi fet un gir més copernicà, ni que hagi promès que se sacrificaria per la causa i se'n tornaria a casa. 

Senyor Mas, sí i no. Sí al 9N i sí al vostre lideratge fins a unes plebiscitàries anticipades; però no a una llista i programa únics. Un dels trets característics de la societat catalana és la seva pluralitat, també ideològica. N'hi hauria prou, per tant, d'acordar entre diverses forces el calendari i les accions posteriors a la victòria electoral, com la declaració unilateral d'independència. Després de guanyar les plebiscitàries -perquè les guanyarem, oimés si cadascú s'adreça als seus simpatitzants- caldrà encetar el procés constituent del nou Estat. I és lícit, i ben natural, que les diverses opcions polítiques proposin a l'electorat el model social que preconitzen i que tractin de guanyar els màxims suports ciutadans per participar i influir en l'esmentat procés. Només així ens en sortirem.

05 d’octubre 2014

Els alcaldes criden "independència"

Avancem. A bon pas i amb bona lletra. Divendres i després de set hores de reunió al Palau de la Generalitat, els representants dels partits que donen suport a la consulta del 9N van revalidar el seu compromís amb la data i la pregunta. "Anem endavant, continuem i ho fem junts", assegurava el president Mas. "Hi ha equip i hi ha partit", deia poc després el diputat de la CUP David Fernàndez. 

L'endemà, en el mateix escenari, més de 800 alcaldes i alcaldesses -i prop de mil persones si hi afegim els regidors que van acompanyar-los- feien palès el suport dels seus consistoris al procés de no retorn que viu el país. Un a un, els electes i els representants dels consells comarcals i les quatre diputacions van lliurar al president Mas còpia dels respectius acords plenaris aprovats dies abans a favor de la celebració de la consulta. "Tenim la majoria a les urnes i al Parlament, el consens polític i la mobilització ciutadana. I ara, la pinya dels municipis. Si tot això va junt, no ens poden aturar", va declarar Mas. I efectivament així és. "President, estem amb tu", va proclamar l'alcalde de Vic, Ramon Vila d'Abadal, en nom de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI); exactament el mateix missatge que li va transmetre l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, en representació de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "President, quan et giris ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol". Acte seguit, tots els batlles van entonar el clam del poble: "in, in-de, in-de-pen-dèn-cia!". 

913 de 947 

A nivell administratiu, la Catalunya autònoma s'estructura en 41 comarques que comprenen, al seu torn, 947 municipis. En aquests moments, 37 consells comarcals i 913 ajuntaments han aprovat la moció de suport a la celebració d'una consulta el pròxim 9 de novembre per conèixer l'opinió de la ciutadania sobre el futur polític del país. El text ha estat debatut en 933 plens municipals. 

Sota el patrocini de l'AMI, el redactat primigeni va ser consensuat pels partits sobiranistes (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), però la seva incidència ha anat molt més enllà. La majoria d'agrupacions d'electors independents, així com centenars de regidors del PSC l'han votada a favor. D'altres, amb la seva abstenció, n'han facilitat l'aprovació, com és el cas del regidor del PP de Camarles i de les regidores de Ciutadans a Gimenells. És un símptoma més del signe dels temps, i de la transversalitat de la demanda social d'empoderament democràtic que recorre el país. Només l'ortodòxia del nucli dur del PSC n'ha quedat al marge, perfectament arrenglerat al costat de les tesis prohibicionistes del PP i C's. Fent gala d'aquest tarannà, l'alcalde socialista de Cornellà, Antoni Balmón, va vetar el debat de la moció al ple, i els seus coreligionaris de Granollers, Tarragona i Terrassa van rebutjar traslladar els respectius acords d'aprovació al Palau de la Generalitat. Exactament igual com va fer l'alcalde de Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol.

A Lleida i Borredà, el seus batlles, Àngel Ros i Joan Roma, han estat més dúctils. Després de refusar-les en primera instància amb l'excusa de no voler incórrer en cap il·legalitat després de les suspensions cautelars del Tribunal Constitucional, tots dos han rectificat i n'han fet possible l'aprovació. 

Ferms sota la pluja

Des de l'òptica municipal, la setmana ha donat molt més de si. Dilluns, l'alt tribunal espanyol va admetre els recursos del Govern central contra la llei de consultes aprovada pel Parlament i el decret de convocatòria del 9N i en suspenia l'executivitat. L'endemà mateix, el poble reaccionava. Tot i la pluja, milers de persones es van concentrar a les set del vespre davant dels ajuntaments de tot el país per expressar la seva determinació: "volem votar i votarem". A Alella, El Masnou, Teia... però també a la resta de la nació: a Castelló, Palma, Perpinyà i València. 

Aquell dia, amb el seu exemple, molts ciutadans van donar una lliçó de dignitat al Govern de Madrid i la Generalitat, que aquell mateix dia va retirar unilateralment la campanya institucional de la consulta. Sortosament, i a la vista de quina ha estat la reacció de la societat mobilitzada i de l'actitud inequívoca d'ERC i la CUP, el Govern català va contraatacar ahir dissabte amb una nova campanya informativa alternativa a la del 9N en què, molt hàbilment, s'al·ludeix als entrebancs legals plantejats pel Constitucional. 

Plebiscit municipal 

Ho dèiem fa tot just un parell d'anys: 'Alella ja és territori català lliure'. I com Alella, centenars de municipis. Després de les consultes populars sorgides a l'escalf d'Arenys de Munt va arribar el torn de les declaracions de sobirania a escala local, la retirada de banderes espanyoles i la seva substitució per estelades. Aleshores aventuràvem que "cada dia que passa, Catalunya guanya una mica més de sobirania en detriment d'Espanya. A nivell social, l'Assemblea Nacional Catalana i les organitzacions socials de base han articulat un ampli corrent d'opinió favorable a l'Estat propi. En l'àmbit institucional tenim dos fronts: la trinxera municipal [...] i l'artilleria pesant, encarnada pel Parlament i el Govern del país, que tot just acaba d'entrar en combat". És evident, ara com ara, que la batalla ha començat i que la guerra serà dura. Per això, aquest cop, hem de fer pinya. 

El poble i l'Ajuntament d'Alella han estat sempre a l'alçada de les circumstàncies: el 1913 per la Mancomunitat, el 1918 per la redacció d'un Estatut d'autonomia nonat, el 1931 per la República i ara per la independència. De tots i totes depèn que aquesta volta sigui la definitiva.