08 de febrer 2013

El PSC esquiva la trampa i Gent d'Alella fa de CUP

El darrer ple ordinari de l'Ajuntament tenia trampa. L'havia parada CiU -i era lògic que ho fes-, amb la conformitat -vés què hi farem!- d'ERC-Sumem per Alella. Els dos grups secundaven una proposta d'adhesió a la declaració de sobirania aprovada dies abans pel Parlament de Catalunya. 

La moció tenia un objectiu declarat -escenificar el suport inequívoc de la majoria de regidors al dret a l'autodeterminació-, i un possible efecte col·lateral: obrir una nova fissura dins l'equip de govern municipal. Tot feia presagiar que el PSC es tornaria a ennuegar com ho havia fet la setmana prèvia en desmarcar-se de la decisió de l'alcalde d'ingressar els impostos estatals a l'Agència Tributària de Catalunya, i com va fer també el passat mes de setembre, quan va votar en contra de la moció que declarava Alella "territori català lliure"

Crisi o pataleta? 

Aquest cop, però, els socis n'havien parlat, i ho van fer a 'alt' nivell. Dirigents territorials del PSC es van entrevistar amb l'alcalde després d'emetre un dur comunicat a la premsa en què deploraven la seva actuació en el cas de l'Agència Tributària. Els socialistes l'acusaven de fer un "ús partidista i personalista de la institució" i donaven a entendre que podien trencar el pacte de govern a Alella. En aquella trobada, Andreu Francisco va parlar clar i català: els va dir que allò només era el començament i que ja calia que es calcessin perquè en vindrien de noves, com el contenciós plantejat per la delegació del Govern per restituir la bandera espanyola a la casa de la vila. 

El mateix dijous del ple al matí, Glòria Mans encara no sabia què faria. Estava dolguda amb l'aparell del seu partit per la pressió terrible a la qual l'havia sotmesa -una pressió que gairebé l'hauria estabornit- i reconeixia que la declaració del Parlament era prou àmplia i ambigua com per votar-la a favor. La secció local del PSC ho hauria deixat en les seves mans: "Fes el que tu creguis, Glòria", li haurien dit. Arribat el moment, Mans va alçar el braç al costat d'ERC i CiU. No, no és cap canvi. És la resposta més intel·ligent. Ella mateixa ho explica al butlletí municipal: "hem decidit votar afirmativament [...] amb la ferma convicció que som fidels al compromís electoral amb què ens vam presentar a les eleccions, a més de deixar palès el nostre tarannà permeable a la demanda de la societat". 

En canvi, qui va caure de quatre grapes va ser Gd'A. Una setmana més tard que la CUP fraccionés el seu vot al Parlament, Gd'A va fer el mateix. Bo i conèixer les dificultats de traslladar a l'opinió pública un vot tan matisat, Mercè Marzo hi va votar a favor i Josep Bardés s'hi va abstenir. Ells també són assemblearis. 

Al final, el ple va acordar de donar suport a la declaració de sobirania del Parlament amb 11 vots a favor (6 d'ERC-Sumem per Alella, 3 de CiU, 1 del PSC i 1 de Gd'A), una abstenció (Gd'A) i un vot en contra (PP).  

Stop als desnonaments 

L'heterodòxia de Gd'A es va tornar a evidenciar en la votació de la proposta d'ERC-Sumem per Alella i PSC perquè se suspenguin els desnonaments al poble. El regidor del PP, Javier Berzosa, va fer gala de la seva condició de jurista i va advertir el ple del risc de vulnerar la llei en cas d'aprovar algunes de les resolucions, per la qual cosa es va desglossar la moció i es va votar punt per punt. El gruix del text va ser aprovat per unanimitat, tret del compromís municipal de negar-se a prestar suport als llançaments judicials. Marzo hi va votar en contra -al costat de CiU i el PP- i Bardés, a favor. 

Si el ple municipal ja es va sumar el maig de 2012 a la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor de la dació en pagament, l'Ajuntament insta l'Estat a suspendre els desnonaments d'habitatges habituals fins a promulgar una nova llei hipotecària. A més de no col·laborar en cap desallotjament, l'Ajuntament assessorarà les famílies del municipi que s'hi puguin veure afectades, establirà un sistema d’ajuts perquè no hagin de pagar la plusvàlua i deixarà d'operar amb les entitats bancàries que no siguin sensibles a aquesta qüestió.

01 de febrer 2013

L'Ajuntament aprova definitivament el pressupost municipal per a 2013 i ratifica el conveni laboral amb els treballadors

L'Ajuntament va celebrar el passat 22 de gener un ple extraordinari a les 9 del matí per ratificar la proposta de conveni laboral que havien aprovat el dia abans en assemblea els seus treballadors i que, acte seguit, van signar els representants sindicals amb el Govern municipal. La regidora d'Administració, Isabel Nonell (ERC-Sumem per Alella), se'n va mostrar satisfeta. "És un bon conveni malgrat el context de crisi", va dir.

El ple també va aprovar definitivament el pressupost de 2013, equilibrat en 10,3 milions d'euros, amb els vots a favor del govern (ERC-Sumem per Alella i PSC), l'abstenció de CiU i els vots en contra de Gd'A i PP. En relació a l'aprovació inicial del 19 de desembre, la versió definitiva dels comptes públics ha estat objecte d'un parell de modificacions que, pel fet d'haver estat acordades prèviament amb el grup municipal de CiU, van aixecar certes suspicàcies entre els grups de l'oposició i, també, dins de la coalició de govern. 

La primera novetat era obligada: calia reflectir en el pressupost les obligacions econòmiques derivades de l'acord amb els treballadors. D'altra banda, l'alcalde, Andreu Francisco (ERC-Sumem per Alella), va explicar que l'increment de diners procedents de la participació en els tributs de l'Estat feia aconsellable dotar amb 150.000 euros una partida "per a despeses imprevistes" per fer front a possibles eventualitats. Francisco va apel·lar al "seny" i la "prudència". I llavors va descobrir l'as que duia amagat a la màniga. 

El gest de CiU

Francisco va revelar que havia arribat a un acord amb CiU perquè modifiqués el seu vot als pressupostos. Si en ocasió de l'aprovació inicial hi va votar en contra, ara va anunciar que s'abstindria gràcies a l'adopció de tres compromisos personals: la participació de CiU en el projecte de reforma del Parc dels Drets Humans del carrer de les Heures, la revisió conjunta del plec de contractació del servei de neteja d'edificis municipals per estalviar-se diners, i l'impuls de l'àrea d'Ocupació a través d'una modificació de crèdit i l'establiment de noves accions. 

Aquesta darrera qüestió va aixecar polseguera. Xatart va fer una crítica larvada a la gestió de la regidora socialista, Glòria Mans, al capdavant d'Emprenedoria i Ocupació, i es va mostrar convençuda que cal "dinamitzar-la, activar-la i posar-la en marxa". La seva titular es va disgustar: "jo no tancaré la porta a rebre propostes, tot i que tal com ha vingut potser no m'agradaria acceptar-ho. No és la manera de fer-ho". I va deixar clar que "la regidora de l'àrea sóc jo". 

A la portaveu de Gd'A, Mercè Marzo, tot allò li van semblar "cants de sirenes". "La regidora no sap res, el pressupost no reflecteix res i CiU no explica quines al·legacions li han estimat", va dir. Marzo va reiterar que Gd'A és partidària de fer un pressupost participatiu, i va reclamar l'elaboració del Pla d'Acció Municipal. Per últim, va qualificar la reserva de 150.000 euros per a imprevistos de "falta de planificació". 

Per la seva part, el regidor del PP, Javier Berzosa, es va declarar "estupefacte davant els portaveus d'ERC i CiU", i els va acusar d'haver "cuinat un pastís saltant-se la regidora". Per tot plegat, el PP va anunciar que modificava el seu vot inicial i passava de l'abstenció de desembre al vot negatiu. 

La portaveu de CiU va replicar que es tractava d'un "gest de bona voluntat" que era fruit d'un "diàleg fluid que tindrà continuïtat". I va deixar clar que "no ens hem saltat res. Nosaltres ens adrecem a l'alcalde, ja que l'organització del govern és cosa seva". 

Abans d'acabar, l'alcalde va tornar a prendre la paraula per treure-hi ferro. "S'ha escenificat una abstenció de CiU i res més. Segueixo mantenint la confiança en aquest govern, malgrat li pesi a algunes persones".