20 de gener 2013

L'Andreu en té la culpa

El nom d'Alella ha tornat a sonar amb força aquests darrers dies a bona part dels mitjans de comunicació catalans, ja sia a la televisió, els diaris, les emissores de ràdio o Internet. La culpa, o el mèrit -si considerem que sempre és bo que parlin d'algú, encara que sigui malament- és d'una persona amb nom i cognoms: Andreu Francisco i Roger. 

Tot i que dimecres alguns diaris digitals com Vilaweb o Nació Digital ja se'n va fer ressò, no va ser fins l'endemà, dijous, quan l'alcalde se'n va anar amb els deures fets a l'Agència Tributària de Catalunya i va ingressar-hi, en nom del consistori, prop de 42.000 euros en concepte d'IRPF. D'aquesta manera, Alella -i Gallifa, al seu costat- esdevenen els primers municipis que liquiden aquests impostos directament a l'administració catalana, en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola. Segons fonts municipals, "l'import ingressat ascendeix a 41.318 euros, dels quals 40.147 euros corresponen a la liquidació mensual d'IRPF dels treballadors i professionals i 1.171 euros de la liquidació trimestral de l'IRPF d'immobles [derivat del lloguer d'edificis públics]. Els pagaments per aquests dos conceptes van superar l'any passat els 510.000 euros". 

Tant abans com després de passar per finestreta, Francisco va ser entrevistat a nombrosos mitjans (fins i tot el van asseure a la taula de tertulians d'Els Matins de TV3, amb Barbeta i companyia). En tots els casos, l'alcalde es va haver d'esforçar de valent per fer veure als periodistes que allò no era un acte de desacatament o d'insubmissió fiscal -ja que els impostos se segueixen pagant-, sinó que es tractava d'una demostració plausible de sobirania fiscal. "Aquest gest té com a objectiu normalitzar allò que volem: que l'Agència Tributària de Catalunya recapti i gestioni els nostres impostos”. 

A l'Andreu el vaig veure en persona abans de sortir cap a Barcelona i feia aquella cara de nen entremaliat tan característica. Sabia que se'n parlaria i estava segur que el precedent crearà escola i que, ben aviat, hi haurà altres ajuntaments que obraran en conseqüència. El somriure de murri el delatava; i en pot estar ben segur, perquè el cop d'efecte que ha protagonitzat l'Ajuntament d'Alella no és un gest de cara a la galeria. "No vull una declaració retòrica", va dir-me ara ben bé fa un any, coincidint amb la creació de la plataforma Diem Prou. Pels volts de l'estiu li vaig demanar si encara hi pensava, i es va mostrar caut i decidit alhora: "m'ho estan mirant per fer-ho bé". 

I fins aquí. A partir d'ara, l'Ajuntament d'Alella liquidarà cada mes l'IRPF corresponent a les nòmines dels seus treballadors a la Generalitat. Quan la hisenda espanyola li reclamarà els diners, la tresoreria municipal li donarà el número de compte de l'Agència Tributària de Catalunya. I això anirà així fins al dia que el Govern català se n'afarti i, escanyat per l'asfíxia econòmica, decideixi no transferir cap més cèntim a la metròpoli. 

Fins llavors, les únics poders públics que s'han posat al servei del país són els ajuntaments i els consells comarcals. Amb el seu exemple, ambdues administracions han demostrat que des de la quotidianitat i els respectius àmbits competencials podem construir espais de sobirania política i fiscal que escapin al control de l'Estat. Alella n'és un exemple, com els altres 644 ajuntaments integrats en l'Associació de Municipis per la Independència (en vermell) i els 190 consistoris que ja s'han alliberat de la tutela simbòlica d'Espanya (en blau). 

Divendres, a Celrà 

Després de dijous va venir divendres, i Francisco se'n va anar a Celrà, al Gironès, per fer costat al seu alcalde, Dani Cornellà, de la CUP, que ha estat citat a declarar davant el jutge per haver aprovat una moció en què es nega a penjar la bandera espanyola i declara el municipi territori català lliure i sobirà. Un cop allí, Francisco va pujar a l'escenari i va animar la resta de batlles a seguir el seu exemple. 

A més de solidaritzar-s'hi, a Francisco això li serveix també com a entrenament, ja que el ple municipal d'Alella també va prendre el passat 27 de setembre un acord en els mateixos termes. Tot i que no n'ha transcendit, a mitjan desembre, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna, va requerir una còpia d'aquell acord per tal d'escatir si podia ser constitutiu d'algun tipus de delicte, i el mateix dijous que Francisco copava l'obertura dels telenotícies arribava a l'Ajuntament una ordre instant-lo a restituir la bandera espanyola. 

Fa escassament una setmana, i precisament alertat per la reacció de la fiscalia contra l'ajuntament de Celrà, l'amic Enric ens advertia que l'Estat actuaria i que vindria a detenir el nostre l'alcalde. "No ens podem quedar de braços creuats", va dir. Hi estic d'acord. Per començar, aquest dimecres, els alellencs i alellenques compromesos amb la llibertat tenim una cita a les set del vespre, a la plaça de l'Ajuntament, per expressar el nostre suport a la declaració de sobirania que aprovarà el Parlament de Catalunya.