26 de juliol 2012

Nosaltres i els jueus (I)

Dimarts el dia va trigar a llevar-se a causa de les cendres en suspensió procedents de l'incendi que rostia l'Alt Empordà, empeses per la brisa nocturna. Un tel gris cobria el Maresme i l'olor de carbó penetrava els narius i amarava l'ambient.

No és estrany, doncs, que bona part del país seguís amb el cor encongit l'evolució del foc. Però el nostre dol -que és una cosa íntima- i el sentiment d'impotència que ens envaïa van ser ultratjats pels mateixos brètols de sempre: incultes, malparits i feixistes que s'han esplaiat a cor què vols als diaris digitals i les xarxes socials amb l'acostumada rècula d'insults adreçats a Catalunya, els catalans i la seva llengua.

Dilluns i dimarts, l'etiqueta #focempordà va ser trending topic a l'Estat espanyol, i això va desfermar la ira dels intolerants. Em fascina comprovar com un infortuni col·lectiu que ha provocat la mort de quatre persones pot revolucionar l'activitat neuronal d'alguns cervells malaltissos. En el passat van foragitar els jueus, van expulsar els moriscos i no ens deporten a nosaltres perquè no ens poden facturar enlloc: els catalans van dar nom als rius, les muntanyes i els pobles d'aquesta terra. En comptes d'això, alguns voldrien eliminar-nos al més pur estil serbobosnià. Aquesta mateixa setmana, Carme Ferrer i Elisabeth Roura, investigadores del Grup de Recerca en Comunicació i Responsabilitat Social de la UAB, reflexionen sobre el fenomen a Etnofobia y redes sociales: las hogueras de Twitter i parlen de la gravetat dels comentaris i de la impunitat amb què s'expressen.

La impunitat dels impúdics

Al començament dubtava. No sabia si sucumbir a la meva feblesa i mossegar l'esquer, o si fer oïdes sordes "a palabras necias" com subscrivia Vicent Partal a Vilaweb amb l'argument que aquestes opinions no tenen cap representativitat. De segur que acarnissar-s'hi no és una resposta intel·ligent, però la suficiència tampoc no ens duu enlloc.  

Ha arribat un punt que, sincerament, no em preocupen els seus desitjos o allò que diuen que ens farien, sinó que realment ho pensin fer. El passat n'és ple de mostres (Felip V, Espartero, Franco...) i el present no convida a l'optimisme. A més, és fals que no representin ningú. Representen l'Espanya negra, l'Espanya de la Santa Inquisició; un corrent d'opinió amb arrels fondíssimes que ve de lluny -del Comte Duc d'Olivares-; que és transversal a la societat -hi ha des de manobres fins a presidents de la CEOE- i que està perfectament instal·lat en els mitjans de comunicació -el nou trust-, l'aparell de l'Estat, els partits polítics i la llotja del Bernabeu. El sociòleg Javier Pulido ho veia ben clar: "l’espanyolisme no té cap element ideològic, ni cohesionador llevat de la catalanofòbia".

Agraeixo les mostres de simpatia procedents d'Espanya i reconec la bona voluntat de persones com Pere Pi i la iniciativa Acostem per "intentar apagar els incendis virtuals amb una mica de bon rotllo"; però cada cosa és cada cosa i algunes de les barbaritats que s'han dit aquests dies no deixen lloc per a la indiferència:

- A ver cuánto tardan en culparnos también de esto a los madrileños.
- Ya que estamos podría arder Cataluña entera y los catalanes, y España sería un lugar mejor para vivir.
- No pueden apagar el fuego, pero podemos ver el incendio por seis canales autonómicos.
-  Y el fuego ¿¿¿Cómo quema: en español, francés o en catalán????
- ¿Les exigirán a los pilotos [d'hidroavions] que hablen catalán?
- ¿Alguien sabe si arden mejor los pinos catalano-hablantes que los castellano-hablantes
- No se podría invertir en prevención y extinción lo que se gasta en embajadas nacionalistas y otras cretineces.
- Por mí, que se queme Cataluña entera (y su contenido...). O sea!
- No contentos con los que se han quemado, hacen campaña para que cada catalán tale un árbol y se lo lleve a su casa #1català1arbre
- En vez de #1català1arbre podría haber sido al revés y por cada árbol quemado haber matado un catalán. A chuparla independentistas!!

A ells, els dic el mateix que cantava el meu avi, aragonès de socarrel, quan entonava una jota en honor del patró d'Osca: "San Lorenzo en la parrilla, les decía a los judíos: dadme la vuelta, cabrones, que tengo los huevos fríos".