27 de febrer 2012

‘Polònia’ i Intereconomía

Després de la tempesta, dijous va arribar la calma a València. Milers de persones –més de 10.000, segons els convocants- es van manifestar de forma pacífica per blasmar les retallades a l’educació pública i per exigir la dimissió de la delegada del govern, Paula Sánchez de León. A més del cap i casal, es van organitzar actes i concentracions de suport a les reivindicacions estudiantils arreu dels Països Catalans: a Alacant, Barcelona, Girona o Palma. També a Alella, als murs de l'Institut, han aparegut pintades cridant a la solidaritat en les quals es pot llegir: “El País Valencià és el meu país”.

A Castelló, els manifestants es van acostar fins al domicili del president de la Diputació, Carlos Fabra [àlies Don Fabriccio], imputat en diversos casos de corrupció, al crit d’“esta casa té calefacció” en al·lusió a la precarietat que pateixen molts instituts a causa dels impagaments de la Generalitat. I a València, les persones concentrades davant la seu del PP van entonar l’himne de la formació al crit de “robar, robar, robar i robar”. 

Com les batusses, la ironia i el sarcasme no han faltat a l’autodenominada primavera valenciana. Fent bona la màxima que diu “no podran res contra un poble unit, alegre i combatiu”, aquests dies hem vist moltes pancartes divertides, si bé les frases més enginyoses les hem trobat al Twitter. 140 caràcters obliguen, per força, a afinar la ploma. 

Des de dijous, el hashtag #primaveravalenciana és tendència a nivell mundial i encapçala la llista de trending topics a Twit.cat.  

A casa vam seguir en temps real la manifestació del 23F a través del canal obert de Mel de romer. Heus ací una selecció de les millors piulades: 

“Vuelve el gris esta primavera”; “Rita Barberá amenaza con comerse a los manifestantes; corred, chavales, corred”; “Los niños valencianos se llevan las ostias de los votos de sus padres”; “Nosotros podemos usar los bolis bic como cerbatanas”; “El lápiz con punta afilada es un arma de destrucción masiva”; “La lluita al País Valencià és per la tarda, que l’enemic a les 23h ha de ser a casa”; “¿Está el enemigo? ¡Que se ponga! No puede, está estudiando para el examen de mañana”; “El gobierno del PP apoya a los manifestantes. Concretamente, los apoya contra el suelo para darles una paliza”; “El chaval cayó sobre la porra 16 veces seguidas, declara la policia”; “La educación en Valencia es de notable a siete puntos por cabeza”; “Según los delegados del gobierno, Dimitir es un nombre ruso”; “La revolución de las libretas... ¡Todo el poder para los coles!”; “A Rajoy en Londres le importa la imagen de España; a nosotros, los derechos humanos”; “Con la gasolina que están gastando los helicópteros de policía ya podrían pagar el recibo de la calefacción”; “Y eso que los estudiantes del IES Lluís Vives sólo piden calefacción y material... si llegan a pedir democracia los funden”. 

La reacció de la caverna

“Inici d’un canvi o només un bluf? Haurem d’esperar, però pinta el primer i pinta bé”, escrivia un twitaire. Antoni Rubio, a l’Informatiu.com, també s’expressava amb cautela: “Conserve l’escepticisme après de grans mestres com [Joan] Fuster. I tinc clar que, després d’aquestes flors primaverals que han nascut, vindran de nou hiverns tristos. Però la llavor ja ha caigut sobre la terra després d’anys de fer saó sense saber per a què, ni per a quan”.

Molt més clar ho tenen, aparentment, els seus detractors:  “La primavera valenciana no té cap futur, i els diré per què. Perquè la primavera àrab és en països amb dictadures i ací no hi ha dictadura”, sostenia divendres el vicepresident del Consell de la Generalitat, José Ciscar. En aquest cas, però, les aparences enganyen. El blaverisme i la ultradreta viuen i veuen amb preocupació la primavera valenciana. Tal com explica el digital La Directa, “després del fracàs de la repressió directa i de la retirada ben visible de la policia dels carrers, l'estratègia contra el moviment passa per la criminalització i la manipulació mediàtica”. El diari Las Provincias i la premsa madrilenya de dretes –La Gaceta, La Razón...- s'hi han abocat de ple i no han dubtat a publicar mentides, com la de dir que tot obeeix a un pla de la coalició Compromís per instigar i dirigir les protestes a través del domini primaveravalenciana.com. L'ABC ha estat encara més ridícul i ha parlat de  “vídeos manipulats de l'acció policial”. També ha denunciat que “entre el alumnado del Luis Vives [sic] se encuentran hijos de dirigentes políticos. Es el caso de Enric Morera, portavoz de Compromís en las Cortes Valencianas, cuya hija estudia en ese centro educativo”. 

L’extrema dreta sociològica també ha reaccionat amb virulència al carrer i les xarxes socials. La direcció de l’IES Lluís Vives ha denunciat amenaces del partit España 2000, que compta amb la simpatia del cap superior de la policia espanyola a València, Antonio Moreno: “La feina que no ha fet la policia, l’acabarem nosaltres”. A Twitter, membres del Grup d’Acció Valencianista i amplis sectors del PP van crear l’etiqueta #conlapolicia on podien llegir-se missatges d’aquest estil: “En cualquier colegio electoral de cualquier barrio de Valencia saca más votos el PP que todos los que hay en la #primaveravalenciana”; “¡Quieren ganar en la calle lo que han perdido en las urnas!”; “Los jóvenes valencianos son unas auténticas marionetas del PSOE e IU”; “La manipulación de los lerdos por la extrema izmierda de Compromís” o “10% alumnos, 90% radicales, independentistas y catalanistas. Qué asco”. 

Ara bé, per riure, plorar i plorar de riure de debò no deixeu de veure aquests dos vídeos. El primer correspon a un gag del programa de sàtira política ‘Polònia’ de TV3. “No tornarem a pegar adolescents. L’ESO ja els farà prou mal”, afirma el cap d’un escamot d’antiavalots de la Policia Nacional abans de realitzar una nova i perillosa operació contra un grup de violents radicals: la classe dels Esquirols, plena d'alumnes de P-4. El segon vídeo reprodueix un suposat intent d’agressió en directe a una periodista d’Intereconomía TV. 

Tots dos fan riure. La diferència és que els primers són humoristes i els altres són uns pallassos.