03 de febrer 2012

El govern d'Alella aprova un pressupost municipal de 10,8 milions

El ple municipal de gener va aprovar un pressupost municipal per a 2012 equilibrat en 10,8 milions d'euros amb el vot a favor de l'equip de govern (ERC-Sumem per Alella i PSC) i el vot en contra de la resta de grups.

Segons l'alcalde i responsable de l'àrea d'Hisenda, Andreu Francisco, es tracta d'un "pressupost social", ja que preveu un augment del 7,3% en les partides destinades a la prestació de "serveis a les persones". També s'incrementen els recursos per a "ajuts extraordinaris" i es mantenen fermes i inalterables les apostes municipals en matèria d'educació i de transport públic per contrarestar les retallades aplicades per la Generalitat a les subvencions a les llars d'infants públiques i al sosteniment de les línies d'autobusos urbans.

Pel que fa al capítol d'inversions, els comptes municipals reserven 90.000 euros a la rehabilitació de l'edifici de l'escola Fabra del poble "per posar-lo a disposició de la ciutadania al llarg d'aquest any" i 75.000 euros per completar l'aportació que farien els veïns de Cal Vell en cas de tirar endavant el projecte d'urbanització d'aquell àmbit.

Al pressupost no hi figura cap partida relacionada amb el projecte per a la construcció d'un equipament cultural a Can Calderó. Francisco es va limitar a dir que "això ara no és possible" a causa del context de crisi.

CiU demana un pressupost de 'base zero'

El principal grup de l'oposició va definir el pressupost de "continuista i no realista", dos atributs que l'allunyarien de les necessitats actuals. Per al regidor Benjamí Izquierdo, la situació de crisi econòmica i financera requeriria "qüestionar totes les partides des d'una filosofia de base zero, basant-se en l'import i no en petits ajustos del pressupost anterior; encara que això pugui tenir un cost polític".

CiU va demanar "l'aprimament de l'estructura organitzativa" en el nombre de treballadors i la "renegociació de totes les concessions de serveis amb empreses externes" per abaratir-ne el cost, i va referir-se, molt especialment, als 548.000 euros anuals que es destinen a neteja viària. La portaveu de CiU, Cristina Xatart, va assegurar que el pressupost era un "engany flagrant pel fons i per la forma com s'ha fet, des de la supèrbia". Xatart va culpar l'alcalde d'anar a la seva i de no escoltar ningú, i va acusar-lo d'haver-se "acomodat a la cultura del subsidi i la subvenció" en comptes de "posar l'accent en l'economia productiva".   

Primer els de casa

En aquest sentit, CiU va fer una defensa aferrissada del comerç i l'emprenedoria i va carregar tintes contra el poc pes relatiu que l'àrea d'Emprenedoria i Ocupació, en mans de la socialista Glòria Mans, té en el conjunt del pressupost: el 0,78%.  Un cop més, CiU va criticar que el govern destini 52.000 euros a cooperació internacional i "només 18.000 a promoció turística, 7.000 a dinamització comercial o 8.600 al pla de suport als emprenedors". "M'atreveixo -va dir Izquierdo- a llançar una proposta trencadora: destinem 3.000 euros al Fons Català de Cooperació i dediquem tota la resta a emprenedoria".

En el torn de rèplica, la regidora de Cooperació Internacional, Teresa Vilaró, va explicar que destinar el 0,7% dels recursos propis a aquesta finalitat era un "compromís polític del govern" i un "deure moral que els ciutadans del primer món". "Segurament -va afirmar-, nosaltres som més pobres que fa 3 o 4 anys perquè travessem un moment de crisi, però els ciutadans del Tercer Món viuen en crisi permanent: neixen en crisi, creixen en crisi i amb una mica de sort moren en crisi a una edat relativament avançada".  

Transparència i vassallatge

Per a la portaveu de Gd'A, Mercè Marzo, "l'únic fet destacable del pressupost és la pujada de l'IBI del 12,5%. Segons Marzo, es tracta d'un "pressupost poc transparent", "molt poc coherent amb els temps que corren i poc compromès amb el futur i amb la ciutadania", ja que "les empreses i les famílies han reduït les seves economies i l'Ajuntament no". 

Gd'A va tornar a atiar l'espantall d'una suposada "discriminació" de tracte entre els barris, sense dir quins, i va criticar que el 38% del pressupost es destini a personal. Per a l'alcalde, aquest percentatge és un indicador propi d'organitzacions amb una estructura optimitzada, ja que en molts ajuntaments aquest percentatge és del 45 o el 50%".

Per la seva part, el regidor del PP, Javier Berzosa, va acusar l'alcalde "d'haver-se instal·lat en un feu medieval amb justícia pregada", va reclamar pressupostos participatius en l'àrea de Serveis Urbans -"perquè els veïns puguin decidir quin semàfor, quin fanal o quina vorera volen arreglar"- i va demanar al govern l'adopció de bonificacions per a aquells contribuents que tinguin domiciliats els rebuts de l'IBI amb l'objectiu d'esmorteir la repercussió suplementària del 10% sobre aquest tribut decretada pel Govern de l'Estat.
A aquesta qüestió li dedicarem, ben aviat, una entrada específica al bloc.

Continuïtat absoluta

Després de sentir els portaveus de l'oposició, l'alcalde va rebatre una a una les seves intervencions. Entre d'altres coses, Francisco va reconèixer que, efectivament, el pressupost era continuista. "El suport majoritari de l'electorat, ara fa vuit mesos, es deu en bona part a la gestió econòmica del govern. Altrament, enlloc de tenir 6 regidors, ERC en tindria només 1 i una altra força política governaria l'Ajuntament". Acte seguit, Francisco va treure pit i va recordar que, des de 2003, el consistori porta vuit exercicis pressupostaris consecutius tancant en positiu i amb romanents de tresoreria importants, amortitzant els més de 4 milions de deute heretats al començament del seu primer mandat i havent fet nombroses millores en equipaments i serveis. "Facin una ullada als altres ajuntaments i s'adonaran de la situació de privilegi que tenim a Alella", va dir.

En contra de l'opinió d'oposició, I'alcalde va reivindicar el realisme dels comptes públics. "Per no tenir, no tenim ni pòlissa de tresoreria i ens trobem en una situació tècnica d'endeutament zero, únicament pendents d'ingressar 1,5 milions d'euros procedents de la Generalitat d'acord amb el conveni signat per dur a terme l'ampliació de l'escola Fabra del Bosquet".

Abans de concloure, Francisco va fer un altre al·legat -"jo sóc dels polítics que creu en el keynesianisme; l'administració pública ha d'intervenir i dinamitzar l'economia"- i va anunciar solemnement el seu "compromís de tornar a l'economia real els 3 milions del préstec de l'escola a través de futures inversions. El que no farem serà retornar-los a l'entitat bancària perquè els dediqui a fer provisió de riscos en benefici propi".