Monstres de ferro

El diari La Vanguardia informa avui que els càrtels de la droga mexicans usen "tancs blindats" per protegir la seva mercaderia d'altres grups rivals. En realitat es tracta de vehicles blindats de fabricació casolana o artesanal. A Mèxic, tothom els anomena monstres pel seu "aspecte sinistre" quan surten de la foscor. Només operen de nit, i el fet que només siguin visibles per la llum que desprenen dels seus fars davanters els confereix un aspecte terrorífic; talment els ulls d'una bèstia.

Segons els responsables de la lluita contra el narcotràfic, aquests ginys no trepitgen mai l'asfalt. Transiten sempre per les pistes, fondalades i camins del desert. La seva funció és escortar i procurar cobertura de foc a les caravanes de vehicles lleugers amb què es transporta la droga o es fa contraban d'armes o de persones. Una de les rutes més transitades entre Centre Amèrica i els Estats Units és el camí sense pavimentar que neix a la Laguna Madre del Golf de Mèxic i arriba fins al poble de San Fernando, als estats fronterers amb Texas de Tamaulipas y Nuevo León.

La guerra intestina per l'hegemonia de l'activitat delictiva enfronta en aquesta regió els càrtels del Golf i Los Zetas -format per desertors de les forces especials de Mèxic i Guatemala-, la qual cosa ha obligat els dos bàndols a extremar les defenses i reforçar els seus vehicles. A tot això s'hi afegeix la guerra oficial contra el narcotràfic declarada el desembre 2006 pel president de Mèxic, Felipe Calderón, i que ha situat cara a cara els sicaris i l'exèrcit -amb 50.000 efectius mobilitzats- en un conflicte que s'ha cobrat prop de 40.000 víctimes i que no té perspectives aparents de victòria.

Quatre generacions

En els darrers mesos, la IV Regió de l'exèrcit mexicà ha decomisat més d'un centenar d'aquests vehicles. Si bé la seva factura segueix sent artesanal, els models capturats mostren una gran evolució, tant pel que fa a les prestacions com al blindatge. 

Els monstres són cada cop més ràpids -han passat dels 40 km/h de les primeres versions als 110 km/h de la quarta generació- i sofisticats: molts estan equipats amb aire condicionat i compten amb aïllament tèrmic i habitacles insonoritzats amb escuma de poliuretà per silenciar el soroll dels trets. N'hi ha que fins i tot incorporen un mecanisme a la part posterior que permet llançar claus i oli en cas de persecució.

En la majoria de casos, el xassís dels vehicles finalitza en punxa -com les antigues locomotores- per apartar cotxes, enderrocar parets i fer a miques qualsevol obstacle, i el seu interior ha estat adaptat per encabir-hi cabines amb espiells per albergar tiradors (fins a 12 pistolers, a més del conductor). També n'hi ha que tenen torretes giratòries sobre el sostre, com els tancs de debò.

En general, sol a tractar-se de camions pesants de tres eixos -però també hi ha remolcs i vehicles tractors- que han estat blindats en tallers clandestins. La Vanguardia cita un cas extrem: una de les últimes unitats intervingudes tenia capacitat per a 20 persones i superava les 30 tones de pes, ja que les seves defenses havien estat reforçades amb rails de ferrocarril.

Els monstres estan protegits amb planxes d'acer soldades d'una polzada com a mínim (2,5 centímetres). Aquest gruix els fa immunes als atacs amb armes curtes, fusells d'assalt i granades de 40 mm. Això preocupa l'exèrcit, ja que el seu blindatge faria necessari recórrer a l'ús d'obusos antitanc per poder-los neutralitzar.

Mílicies al front

L'autor de l'article assegura que els monstres "evoquen escenes de la pel·lícula Mad Max". A mi, en canvi, tant la descripció dels models com les seves fotografies més aviat m'han recordat els artefactes blindats de primera hora que acompanyaren les milícies antifeixistes al front d'Aragó coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil, l'estiu de 1936.

El resultat i el procés de tunejat era similar, en especial durant els primers dies del conflicte: es partia de vehicles de sèrie -camions Federal, Ford i Hispano-Suiza- requisats per les centrals sindicals (CNT-FAI i UGT) o els partits polítics (POUM i PSUC), que eren portats a tallers i fàbriques metal·lúrgiques sota control dels obrers. Allí, eren revestits amb planxes d'acer banyades en una solució de crom i níquel i equipats amb armament lleuger de fabricació nacional (generalment amb una metralladora Hotchkiss de 7 mm i altres vegades amb un simple Màuser).

El gran dibuixant colomenc Carlos Azagra, autor dels mítics personatges d'El Jueves Pedro Pico i Pico Vena, ha tributat el seu particular homenatge a aquells vehicles i els ha reproduït en còmic en diverses ocasions per il·lustrar les facècies d'aquesta parella d'antifeixistes formada per un punk i un skin. La seva tasca de documentació prèvia és evident, com queda palès en la següent imatge (publicada a l'àlbum núm. 56 de la col·lecció 'Pendones del humor').